L'adhan sona a primera hora de la matinada, abans fins i tot que s'hagi esvaït la foscor pels carrers de Fes. La medina és la ciutat vella, un conglomerat de milers de cases i places que converteixen a Fes en un laberint, el més complex que mai s'hagi creat en el món àrab. La ciutat és coneguda pels viatgers des de l'Edat mitjana. Ibn Batuta i León l'Africà van partir a l'alba per a recórrer el món conegut, fins a la Meca, i posteriorment seguir cap a l'est a la recerca de la saviesa. Perquè Fes ha estat sempre una ciutat que ha volgut el coneixement. En els seus madraris s'estudiava l'Alcorà però també Aristòtil, sense importar que fós grec. El viatger que entri en la mesquita d'Al- Karaouine s'enlluernarà amb els taulells verds i blancs que cobreixen les parets. El marbre nu per on corre l'aigua de les fonts li recordarà a un cert paradís que ha llegit alguna vegada en els textos bíblics. La mesquita es va fundar l'any 859 i els habitants de Fes s'enorgulleixen de considerar-la la primera Universitat del món, fundada per dues dones. Al·là i la saviesa, va haver-hi un temps en el qual aquests dos conceptes anaven de la mà i es portaven bé. Va ser en el nord del Marroc on va aconseguir majors cotes d'enteniment i d'aquí va saltar l'estret de Gibraltar, fins a Al-Andalus.

La història de la primera Universitat de Fes encara manté a la ciutat en una posició d'orgull ancestral. Als costats del temple creixen els habitatges, amuntegats com un castell de paper. Passejar pels carrers de la medina redueix al viatger a la insignificança. Observa als carners i les gallines esvalotades, sabent que el ganivet del carnisser els convertirà en un sacrifici primerenc. També hi ha llibreries on es combinen els textos alcorànics amb els llibres portats de França per les generacions immigrants. El carrer següent està reservat als sabaters i fa olor de cuir vell. A l'esquerra apareix el mercat d'espècies. Una mica més enllà el de catifes, el de metalls i teteres. El de dolços banyats en mel, per a espasme dels turistes, entre mosques i nens que posen la boca per a recollir el fruit de la font. Fes és un eixam deliciós. La bullícia de la humanitat per a la qual no existeixen els horaris. De nit i de dia solament hi ha un ritme possible: el del comerç. Els homes es donen la mà i es besen en les galtes encara que s'hagin vist en el dia. Les dones porten el vel però no s'escandalitzen en veure a les turistes en tirants i faldilla, observant les carteres de pell i comprant un regal per a portar als seus familiars a Alemanya.

Solament s'interromp el caos mesurat quan el muetzí crida a l'oració. En aquest instant les botigues tiren les seves persianes i els carrers es buiden. Dura a penes un instant. Deu minuts. Llavors els homes estenen les seves estoretes enmig del carrer o acudeixen a la mesquita més pròxima. És un moment d'intimitat amb Déu. Parlen en silenci i s'escolta el so de la font sortint de l'assortidor del centre de la mesquita. El viatger intenta colar-se entre els fidels, però les mirades el detenen a la porta. No parla el llenguatge de la fe i per tant ha de quedar-se al marge. Entrar al recinte sagrat és un una cosa massa seriosa per a experimentar per la curiositat.

Un món perdut

Però Fes no viu només de la fe. El barri jueu es refereix a un món perdut. Els sefardites que van ser expulsats de la península en el 1492 es van acomodar en el barri de Mellah, al sud-oest de la medina, just al costat del Palau Real. I ajaguts en les muralles van prosperar. Avui dia encara es conserven diverses sinagogues. Les més importants són les de Ibn Danan, del segle XVII i l'Al Fassiyine, que mantenen el culte, malgrat els impediments dels últims anys. Els rabins permeten l'entrada al temple. L'arquitectura és una mescla de cultures. Un record de la Sefarad perduda i el sincretisme amb el món àrab.

Els carrers de Mellah són també estrets, però s'obren algunes avingudes comercials on els homes beuen te a la menta i les dones compren roba interior a baix preu. L'última hora del mercat la marca també l'adhan des de les altures dels minarets. Els jueus compleixen l'estricte horari marcat per la fe islàmica. Ho fan també els adobers que encara resisteixen a l'interior de la medina als hotels de luxe i els palaus convertits en cases de banys àrabs. Amb l'arribada de la nit, la ciutat es torna intransitable. Els carros entren per les portes de les muralles i s'emporten la mercaderia no venuda durant la jornada. Els animals vius que no han estat sacrificats emeten els seus sons de goig. Un dia més en aquest costat de la vida. En la medina de Fes el temps es deté. Els restaurants fan olor de harira acabada de fer, una sopa consistent que confirma la intensitat del dia. En unes hores començarà el dia de nou. Primer des dels minarets. Es complirà el cicle de la vida a Fes.