Tots els clubs de l'esport mundial han sortit perdent amb la pandèmia, sobretot des del punt de vista econòmic. La falta de públic als estadis i de visitants a les seves instal·lacions han suposat un descens d'ingressos que han repercutit molt negativament en el seu compte de resultats. Però, en alguns casos, la pandèmia no els ha anat tan malament a l'hora de poder fer i desfer sense rebre cap resposta immediata, l'aprovació o, en molts casos, les protestes dels seguidors que demanen caps quan les coses es torcen. Tot això se'ls acaba.
O algú dubta que molts dels partits del Barça d'aquesta temporada, i sobretot de la passada, no haurien acabat amb so de vent i demandes de dimissions? O que l'habitualment insatisfet aficionat del Madrid no hauria xiulat certes exhibicions que l'equip s'ha estalviat a la plujosa Valdebebas? O pancartes contra la Superlliga, o davant de l'espoli dels amos del València, o de les gestions dels Glazer al Manchester United o els descensos a les categories inferiors?
Durant aquest temps de confinament i distància social, ens hem hagut de conformar amb recollides de firmes per fer fora els presidents, o alguna manifestació als carrers, les últimes setmanes, contra les faraòniques pretensions dels propietaris o màxims dirigents dels grans clubs. Però aquests llargs mesos de treva agonitzaven. Quan torni el públic [si el CSD ho permet algun dia], ho farà la censura en directe i la fiscalització tan necessària. Més d'un que es queixa ara de la falta d'aficionats lamentarà haver-ho fet.
