Va escriure Mario Benedetti i va cantar Joan Manuel Serrat que «el sud també existeix». Ells parlaven de geografia econòmica planetària, però la desigualtat és un fractal que es reprodueix a totes les escales. Al món, entre continents. Als continents, entre països. Als països, entre comarques. A les comarques, entre municipis, i en aquests, entre barris. L'informe sobre indicadors socioeconòmics que signa Carles Blaya al Regió7 d'ahir mostra clarament, en un mapa de gran eloqüència, un d'aquests esquemes de nord i sud econòmics que, a més a més, coincideix amb el cartogràfic. És el mapa que pinta de verd la zona del Bages amb més bons indicadors i de vermell la dels pitjors. Un vermell semafòric que ens obliga a aturar-nos i reflexionar. L'àrea verda es correspon als municipis d'extenses urbanitzacions i promocions d'unifamiliars situats nord enllà de Manresa. En ells, s'hi troba més població ocupada, més renda per persona i menys proporció dels indicadors negatius: treballadors poc qualificats, gent sense estudis, immigrants de països pobres. La taca vermella es correspon essencialment al barri antic de Manresa. En aquesta àrea els indicadors van al revés i per això presenta un índex socioeconòmic per sota del 75% del català, de manera que el color vermell és el d'una llum d'alarma que s'encén mentre sona la sirena de perill.
El sud existeix, també al Bages, i la part més vella de Manresa n'és la clara expressió. Apareix aquest informe els mateixos dies que l'Ajuntament divulga un vídeo sobre les meravelles del Centre Històric com a lloc per anar-hi a viure. Vol atraure la mena de gent que pot capgirar els indicadors i per això presenta la zona a través de quatre residents, professionals de correcta parla catalana, amb pisos lluminosos, que n'estan entusiasmats. Han aparegut crítiques al fet que no s'entrevistin veïns amb accent marcat o veïnes amb vel en pisos foscos, i no és que al barri n'hi manquin, però ja se sap que una comunicació promocional no és un reportatge. Si de cas, un publireportatge.
