L'indicador del nivell socioeconòmic dels municipis (una combinació de dades de renda, formació i ocupació) que elabora l'Idescat posa Manresa, Berga i Solsona en una situació gens falaguera. La pitjor posició és la de Manresa: entre les de més de cinquanta mil habitants, només l'Hospitalet i Badalona presenten uns nivells tan baixos de renda i de capital social. L'únic consol és que, com a contrapartida, també és una ciutat amb menys desigualtats. Per entendre el perquè d'aquesta situació tan desfavorable cal fixar-se en els indicadors de Santpedor i Sant Fruitós, que estan per sobre de la mitjana catalana. Sabem que, durant més de trenta anys, la població de classe mitjana i alta ha fugit de Manresa per instal·lar-se principalment en aquests dos municipis, on han trobat un tipus de residència que no estava disponible a Manresa. La capital del Bages ha patit un procés de buidatge de rendes que és comú a moltes ciutats, però el model urbanístic manresà ha fet que sigui més profund i més greu. Manresa ho podria fer haver fet millor, i encara no ha esmenat l'error.
