Enguany s'acaba de publicar Humanitarisme, consolats i negocis bruts. (Evacuacions a Barcelona 1936-1938), de l'editorial Base, obra de l'historiador mediàtic Arnau Gonzàlez Vilalta, que el 2014 va editar Amb ulls estrangers: ´Quan Catalunya preocupava Europa. Diplomàcia i premsa internacional durant la Guerra Civil'. Els mecanismes publicitaris que acompanyen el darrer treball, el presenten com una novetat temàtica i no ho és. En perspectiva espanyola, el diplomàtic Javier Rubio el 1979, va publicar Asilos y canjes durante la guerra civil española. En l'àmbit català, l'historiador gironí Rubèn Doll-Petit, el 2003 va publicar Els «catalans de Gènova»: història de l'èxode i l'adhesió d'una classe dirigent en temps de guerra, (Publicacions de l'Abadia de Montserrat), que analitzava l'exili d'uns sectors de la burgesia catalana, bàsicament de la Lliga, en base a arxius italians, on recollia part de la tasca d'informació feta per Josep Massot i Muntaner, amb «Els catalans de Burgos», que entre d'altres, es feia ressò del treball de Joan Estelrich i l'Oficina de Propaganda i Premsa de París, que dirigia Cambó. El monjo de Montserrat, pare Massot, doctor honoris causa de diverses universitats, la majoria de la xarxa Vicens Vives, tot i haver estat operat del cor continua treballant de nit a la Biblioteca del monestir. Ha estudiat a fons l'exili de tres intel·lectuals: Joan Estelrich, primer director de la Fundació Bernat Metge, encarregat de la traducció al català de les obres gregues i llatines, tasca en la que se'n van traduir més que no pas a l'espanyol, l'italià o al francès. Analitza també un conjunt important de cartes, notes i informes de la Biblioteca de Catalunya sobre la persecució religiosa i la destrucció del patrimoni. Massot també comenta l'obra de l'intel·lectual George Bernanos: Els grans cementiris sota la lluna, que més d'un crític l'ha qualificat com a plamfet, però més aviat és un llibre complex, i certament, complicat de llegir. I, en tercer lloc, el novel·lista mallorquí Llorenç Villalonga, que des de l'exili també va col·laborar amb els franquistes, com el seu germà Miquel.
L'any 2013, l'historiador de Sant Vicenç de Castellet, Daniel Díaz Esculies, també a les Publicacions de l'Abadia de Montserrat, presentava l'obra L'exili dels Països Catalans durant la guerra civil de 1936-1939, on ampliava el tema particularment a Mallorca i València, així com la majoria d'activitats que es fan fora durant l'exili, a través de la revista Destino i sobretot dels serveis d'espionatge. Així doncs, la conclusió és clara: no es tracta d'un tema inèdit. El professor González Vilalta tampoc esmenta aquesta obra. El seu treball sobre l'exili de catalans i estrangers residents al país entre l'estiu de 1936 i el 1938, que xifra en un total de 45.000 presenta mancances bibliogràfiques. Com altres autors, ridiculitza els ideòlegs franquistes que sistemàticament han negat l'acció humanitària del govern Companys que presidia la Generalitat, tot i que bona part dels beneficiaris van acabar donant suport al bàndol franquista. Gonzàlez Vilalta esmenta algunes peculiaritats d'aquesta fugida com, per exemple, que es van fer negocis bruts a gran escala. Entre els evacuats hi havia sobretot persones de dretes, catalanistes conservadors, burgesos i professionals liberals.
