De Napoleó Bonaparte (Ajaccio, Còrsega, 1769 - Santa Helena, 1821), ara es commemoren els dos-cents anys de la seva mort, i cal fer una mica de memòria de la seva influència a casa nostra. Catalunya, en bona part fou ocupada per l'exèrcit francès i incorporada directament a França, com explica als seus llibres l'igualadí Joan Mercader i Riba. El Diario de Barcelona, el vell Brusi, durant la guerra del Francès, quan els de Napoleó manaven a Barcelona, va sortir en edició bilingüe catalana i francesa... A Manresa van fer la crema del paper segellat del francès; durant aquesta guerra, Busa, al Solsonès, fou centre de concentració de tropes antifranceses; el timbaler del Bruc feia el seu fet..., i mai no es pot oblidar que el general Manso, l'heroi militar de la resistència antifrancesa, era de Borredà. Verdaguer el va glossar en un poema dient-li: «Digau-me ses batalles, contau-me ses victòries,/Besos i Llobregat;/ mostrau-me en vostres penyes escrites ses memòries, / vosaltres, perdons de nostres glòries,/ Ripoll i Montserrat/...». Però Berga no fou mai ocupada pels francesos, va poder seguir fent una vida normal entre moltes dificultats, però sempre temorosos que l'exèrcit invasor pogués ocupar-la.

Una de les coses que m'agradaria destacar d'aquells temps és que a Berga va viure Rafael d'Amat i de Cortada, el baró de Maldà, en un pis del palau dels Peguera, a la plaça de Sant Joan. El baró de Malda escrivia un dietari en què explicava tot el que passava en aquells anys a Berga. Són tres volums de calaix de sastre, editats per Curial de Barcelona, i els quals fan referència a Berga són el volum VIII (editat l'any1995), el IX (l'any1999) i el X (l'any 2003). L'autor d'aquests dietaris explica nombroses coses de la comarca, com de la Patum, Queralt, el Pi de les Tres Branques, com eren les botigues o el que menjava cada dia... La vinculació dels Maldà amb Berga es va mantenir durant moltes més dècades: la baronessa de Maldà va formar part de la comissió preparatòria de la festa de la coronació canònica de la Mare de Déu de Queralt de l'any 1916. Els Maldà tenien, aleshores encara, moltes terres i propietats a Berga i comarca.

Però un dels documents més importants contra Napoleó, i probablement el de més transcendència imprès mai a Berga, és de l'any 1812, «La Bula Apostólica con la cual, N. Smo. P. Pio VII, Fulmina excomunión Mayor al Gobierno Francés». Napoleó, el 17 de maig del 1809, va firmar un decret pel qual els Estats Pontificis del Papa de Roma quedaven incorporats a l'Imperi francès. Aquest decret de Napoleó va ser promulgat a la ciutat de Roma el 10 de juny, i l'endemà el Papa va dictar una butlla d'excomunió a Napoleó en que l'anomenava d'usurpador. A Berga es va fer l'edició espanyola l'any 1812, any també de les Corts de Cadis, on per primera vegada a l'Estat espanyol es van reunir uns «diputats sobirans» per fer una constitució mínimament democràtica de caràcter liberal.