El dia a dia professional i la dinàmica quotidiana de les nostres misèries polítiques fan que, sovint, no ens adonem de que Catalunya i tots els països de parla catalana hem estat atacats econòmicament i cultural des d'almenys uns quatre segles enrere. I, ben mirat, d'abans fins i tot. Ha estat, desgraciadament, una constant de la història. No som pas l'únic poble del món que s'ha volgut eliminar. N'hi ha centenars o, potser, milers. No puc pas entrar a definir què és un poble i com s'ha format, perquè tot, per a bé i per a mal, és dinàmic i les influències i els mestissatges són llei de vida. Però tampoc podem negar que el tracte rebut per moltes comunitats nacionals ha vingut clarament definit per l'expansionisme dels seus veïns, l'espoli i el genocidi cultural i, a vegades, físic.

Tot aquest llarg preàmbul ve a tomb perquè crec que cal que siguem conscients d'on som i d'on venim i que no ens facin combregar amb rodes de molí, fent-nos veure allò que no és. Hi ha un obra, d'Antoni Renyer-Bordes, titulada Catalunya ocupada. Crònica de segles d'espoli i usurpació (ed. El Cep i la Nansa) que no descobreix res de nou, però ho resumeix perfectament.

Per altra banda, fa poc que uns ciutadans francesos, residents al Rosselló, han publicat una anàlisi històrica molt ben documentada sobre l'annexió per part del rei francès dels comtats de l'anomenada Catalunya Nord: La partició de Catalunya. Història rocambolesca del Tractat dels Pirineu (1658-1660) (Rafel Dalmau, editor), en el marc de l'anomenada Guerra dels Trenta Anys, que va implicar una negociació per posar-hi fi (casament reial inclòs) entre la monarquia hispànica dels Àustria i la francesa. Catalunya va ser objecte aleshores de disputa territorial i hom la va tractar com una pura possessió que es podia repartir sense manies en funció d'una determinada correlació de forces. El llibre ens expliquen amb detall les picabaralles, els conflictes d'interessos i, sobretot, els enganys i malentesos. Cal recordar el nyap geogràfic de la participació d'una comarca natural ben definida com és la Cerdanya?

I tot, com és habitual, fent trampes legals. Escriuen el autors: «€ la fi d'un conflicte que havia durat desenes d'anys i que es va resoldre amb la partició de Catalunya, l'amputació de la seva segona població més important, Perpinyà, i la pèrdua d'una cinquena part del territori sense que s'hagués consultat els catalans. Una consulta que era legalment necessària, com ho demostren les excuses que figuren en el Tractat dels Pirineus. Els fet, però, no menteixen. Les Corts Catalanes, que havien de ser obligatòriament consultades sobre aquesta qüestió, no es van convocar ni reunir entre 1640 i 1701». No cal afegir res més€