Aquestes lletres IVE es refereixen a la Interrupció Voluntària de l'Embaràs, una qüestió que aquests darrers temps ha estat notícia arran de la denúncia feta per un grup polític del territori (FEM) sobre la negativa per part d'Althaia de garantir el dret de les dones (recollit en la Llei 2/2010) i que inclou els tres supòsits coneguts per tothom, i del debat existent sobre la necessitat/idoneïtat d'actualitzar aquests supòsits però que, malauradament, mai s'acaba concretant.

A Bages, Berguedà i Solsonès, a partir de dades que són públiques, prop d'un miler de dones practiquen aquesta Interrupció Voluntària i que és duta a terme pel servei ASSIR del CAP Bages (fins a les 9 setmanes), mentre que la resta han de ser derivades a centres concertats de Barcelona. Aquesta és la realitat a dia d'avui. El debat etern entre la consciència i el servei públic. Curiosament, la consciència és una paraula que acostuma a sortir quan els temes a tractar impliquen de forma clara la moral. Perquè en el tema de la reproducció, tot i ser al segle XXI, el que vertaderament encara marca el discurs és la visió ancestral que les dones som, per damunt de tot, les responsables de la reproducció i la cura dels descendents. Aquest és el nostre bé més preuat i que cal garantir-lo, assegurar-lo; per això els països desenvolupats preocupats per la caiguda de la natalitat any rere any aposten pel que s'anomenen polítiques familiars (conciliació, llei de dependència... us sona, oi?). Però aquestes polítiques, per minses (és a dir, amb pocs euros reals destinats) i per una manca absoluta de perspectiva de gènere, no només no han girat la tendència, si més no aquí a casa nostra, sinó que, a més, les dades d'IVE no baixen.

Però tot això és igual; no hi ha millor política que aquella que es fa sense tenir en compte la realitat. Per això continuem tenint una política sexual i reproductiva ridícula que no permet empoderar les dones de la nostra sexualitat i continua deixant qüestions tan importants com el fet de tenir fills en l'àmbit privat/clandestí. Si a aquestes dades afegim l'ús del mètode anticonceptiu de la pastilla del dia després penso que queda constatat que hi ha massa coses que no funcionen.

Potser seria bo que d'una vegada per totes ens comencéssim a plantejar que per assolir una bona política de planificació familiar calen dues coses. En primer lloc, deconstruir per construir un discurs nou sobre la sexualitat (el plaer, el desig...) i, de l'altra, que aquells centres sanitaris que concerten serveis amb l'Administració Pública els assumeixin tots, perquè precisament formen part de la cartera de serveis públics que s'han definit des del Parlament de Catalunya i són l'expressió de la voluntat popular del país. Quan una Institució i el personal que en forma part treballa per a l'Administració Pública ha d'assumir la responsabilitat (pública) que això suposa. Dur a terme una interrupció de l'embaràs no és fàcil per a una dona, no és anar a fer-se una radiografia. Cal acompanyament i no revictimitzar les dones de nou. Aquest és un repte, un deute que la societat tenim amb totes elles.