Vivim en un món globalitzat en què les persones i les mercaderies poden desplaçar-se fàcilment per tot arreu, on les comunicacions són instantànies i prement un botó es poden moure els capitals d’una banda a l’altra del planeta; un món en què els virus, per desgràcia, travessen totes les fronteres amb una rapidesa excepcional.
Actualment, les decisions polítiques es prenen a diferents nivells: municipal, comarcal, regional/nacional, estatal i, en el cas de la Unió Europea, la governança té un abast supraestatal. Malgrat que a Europa els països han cedit una part important de la seva sobirania i existeix una política monetària comuna, moltes decisions importants encara estan subjectes a negociacions entre els estats.
A escala mundial hi ha greus problemes que no estan sota el control dels actuals àmbits de decisió política, però que tenen conseqüències en totes i cadascuna de les persones del planeta, i en el benestar conjunt de la humanitat.
L’actual pandèmia, per exemple, i les que vindran posteriorment, necessiten una administració mundial que gestioni les vacunes i controli l’extensió de la malaltia, per evitar el perill de noves i més perilloses mutacions dels virus.
La competència deslleial entre estats, causada per les diferents normatives fiscals, també necessita una governança global que harmonitzi els impostos i eviti que les empreses multinacionals, fent dúmping fiscal, deixin de contribuir als serveis públics en tot el món. Amb aquest govern no existirien els paradisos fiscals, que són el refugi dels capitals de procedència il·legal, i donen cobertura a activitats delictives, com el tràfic de drogues i la corrupció.
La gran amenaça amb què s’enfronta la humanitat, però, és l’escalfament del planeta, que comporta la degradació ambiental, els desastres naturals, l’augment del nivell dels mars, l’acidificació dels oceans... La inseguretat alimentària i hídrica que causaran aquests desastres tindrà com a conseqüència uns desplaçaments massius de persones i grans conflictes per aconseguir uns recursos cada cop més escassos. Tot plegat causat pel continu creixement de l’activitat econòmica basada en l’ús d’energies fòssils i l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, que serà impossible de revertir amb acords, perquè els interessos particulars dels estats i de les grans corporacions passaran sempre per sobre de l’interès general.
És necessari cedir sobirania a una governança mundial que faci front als problemes des d’una perspectiva planetària, amb capacitat de prendre decisions i fer-les complir sense dependre de contínues negociacions, amb l’objectiu de defensar el bé comú de totes i cadascuna de les persones que habiten la terra, i de les que hi viuran en el futur.
Aquesta proposta, més que una utopia, és una necessitat per a la supervivència de l’espècie humana i per evitar que els egoismes (alguns ara n’hi diuen «llibertat») destrueixin el planeta.
