Funcionen de meravella. Decebré a alguns, però aquesta peça és elogiosa respecte del sistema de vaccinació generalitzada a la població i, especialment, dels llocs habilitats. El sistema de protecció massiva envers el coronavirus, ara sí, és eficaç. Van augmentant els vaccinats per milers de forma accelerada o per trams descendents d’edat. Ha arribat als nascuts en els primers anys seixanta. Soc poc donat a parlar aquí de les meves batalles quotidianes, passades o presents. Siguin històries de la mili o bé de la ràdio. Avui, una excepció. Dimarts vaig ser punxat amb una agulla al braç dret (soc esquerrà). Sembla ser amb un líquid transparent extret d’un flascó produït per la multinacional Pfizer. És la pauta vital que em serveix per fer discórrer les ratlles següents.
Edificis públics de gran format de Vic i Igualada, el Palau Firal de Manresa o l’Hotel d’Entitats de Berga són llocs magnes a on s’estan fent aquests arquetips d’aplicació intensiva. Hi ha dosis suficients per anar tractant la ciutadania, s’ha creat una organització bàsica però eficaç, la web per inscriure’s és ràpida, arriba el missatge de text recordant la cita i no hi ha esperes per accedir. Tot és a l’abast, senzill, amable i funcional. Després de dos «bondies» ja soc assegut a una cadira rere un paravent, mostro l’avantbraç i abans de dir el tercer («bondia») ja està fet. Unes altres cadires plàstiques de batalla serveixen per fer l’espera prescrita de deu minuts. Dotze en total des que he entrat i torno a ser al carrer.
Tots els precedents poc propicis, els dubtes, la informació dubtosa, les rodes de premsa jeroglífiques i les discussions de profans sobre quina és la millor i quina és verí per al cos d’entre les disponibles queden al cubell de la brossa. No tenia cap dubte d’acceptar la injecció per generar els anticossos requerits. Em protegeixo jo, els ciutadans amb els quals interactuo i ajudo a crear un ramat immune. Protecció i, a més, solidaritat. Els meus dubtes eren sobre la capacitat del sistema públic per afrontar-ho. La fórmula magistral era la clàssica, la de sempre: usar la lògica, tenir els vaccins i organitzar-se amb criteri.
Hauran percebut que, llevat del títol, no faig servir amb cap moment el mot vacuna ni les seves derivades en verbs, adjectius i altres. Discutia aquesta setmana a les xarxes amb lingüistes aparentment experts. Entre ells hi havia el professor jubilat Virgili, l’erigit defensor abrandat (lèxicament parlant) del català normatiu i la seva puresa. Ell i els altres semblaven saber-ne molt. Tenien una posició que em va semblar radicalment fabriana vers l’ús de vaccí enlloc de vacuna. Afirmaven que és l’accepció més pròpia i em comminaven a evitar-la en els meus texts futurs. Hi reflexionaré, però els faré cas segur mentre m’examino els efectes secundaris de la punció anticovidiana. De moment, cap ni un. Com les capacitats d’alguns jerarques actuals de la política catalana. Si hi ha preparats facilitadors per a la generació d’anticossos, n’hi podrien haver uns que facilitessin l’aparició de cordura en la sang d’alguns d’ells.
