Realitzo un domèstic experiment cultural: poso al meu fill adolescent música de Bach. No jugo net del tot. La música que arriba a les seves orelles és Bach, sí: el Preludi en la menor BWV 847, una part d’El clavicèmbal ben temperat, però versionat i interpretat a la guitarra per Gil Dor i cantat per la privilegiada, cristal·lina, magnífica veu de Noa. El meu fill escolta la lletra (que és també de Noa), molt atent: «El meu cos fa coses que no comprenc / No em diguis que em calmi, ¡no puc! / Oh, mare, hi ha moltes coses de les quals no te n’adones / Només mira / Soc més llest del que tu seràs mai / Tinc un cor d’or».

El meu fill pensa el mateix que jo, però per diferents raons. Sí que és modern aquest Bach, malgrat que aquesta música té 300 anys. La versió ha afegit a la peça un toc de swing, però continua sonant a Bach. La lletra fa parlar a un adolescent d’avui, tot i que Bach mai va viure res semblant i als 14 anys ja estava estudiant música a la prestigiosa escola Sant Miquel de Lüneburg. En aquella mateixa època es creu que el compositor va escoltar el so d’un dels orgues més famosos de la seva època, el de l’església de Sant Joan, que va marcar els seus gustos, la seva sensibilitat i, sens dubte, el seu talent. El Bach adolescent va començar a ser el que seria la resta de la seva vida. Tot i que ignorés quina cosa era l’adolescència, va ser per a ell el que per a tots els de la seva edat: una etapa de construcció de si mateix. També ell s’hauria identificat amb la lletra de Noa.

La cantant d’origen israelià Ajinani Nini, més coneguda a tot el món com Noa, té tres fills, el més grans dels quals té avui 20 anys. És a dir: coneix bé aquesta adolescència de la qual escriu. M’agrada que, malgrat això, la seva mirada sigui càlida, reivindicativa, contundent, un al·legat gens tebi a favor dels demonitzats adolescents. Un cant a ells, a la seva decisió, a la seva alegria, a la seva capacitat d’estimar. La seva lletra ens diu, entre humor i ritme: comprèn-los en lloc de jutjar-los. Una màxima aplicable a tot, a tothom, a tot arreu.