Hi ha paraules acabades amb «isme» com masclisme, feminisme, racisme, civisme, etc. que són força conegudes per la gent, en canvi la paraula «edatisme» és la gran desconeguda. És tan poc coneguda que fins i tot la Real Acadèmia Espanyola (RAE) no reconeix la paraula «edadismo». I el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans tampoc reconeix «edatisme».
Doncs bé, l’edatisme és la discriminació social de les persones en funció de la seva edat. Si bé aquest fenomen pot donar-se en qualsevol franja d’edat fonamentalment afecta a les persones grans. Sovint es manifesta al classificar les persones segons la seva edat. Una arbitrarietat que perjudica a qualsevol edat en les diferents etapes de la vida. Les persones a partir de certa edat tenen considerables dificultats per accedir al mercat laboral. Fa un temps era difícil trobar treball a partir dels 58 anys i actualment les dificultats apareixen a partir dels 45 anys. Els treballadors de més de 45 anys en situació d’atur laboral suposen el 50% de la totalitat de desocupats.
L’edatisme es considerat la tercera forma de discriminació després del racisme i el sexisme. El racisme discrimina a les persones pel color de la seva pell, el sexisme pel seu gènere, i l’edatisme per la seva edat. Aquest darrer tipus de discriminació té escassa visibilitat, és desconegut i també silenciat.
A mesura que la persona envelleix aflora la percepció negativa de la seva condició. L’edatisme està present dins la societat amb uns estereotips que provoquen l’aïllament social. Existeix una visió distorsionada de la vellesa quan se l’associa amb tòpics pejoratius com decadència, senilitat, decrepitud, repapieig... Les limitacions físiques a causa de l’edat necessiten respostes positives d’afecte i respecte des de la igualtat defugint del tracte infantil i paternal.
La marginació de les persones d’edat avançada reverteix negativament en el seu benestar i afecta la seva pròpia autoestima. És necessari sensibilitzar a la societat que les persones grans tenen els mateixos drets que qualsevol altre ciutadà, independentment de l’edat.
El passat 18 de març l’Organització Mundial de la Salut va presentar el primer informe mundial sobre l’edatisme. A l’informe es revela que a Europa una de cada tres persones afirma que l’ ha patit. Amb el lema “Un món per a totes les edats” l’OMS està promocionant una campanya mundial per denunciar la discriminació existent.
Una discriminació que pot combatre’s amb accions diverses : organitzant activitats intergeneracionals des de les institucions i entitats , instruint des del món educatiu i familiar, legislant des de la política...Els mitjans de comunicació també hi tenen un paper fonamental.
La Declaració Universal dels Drets Humans de l’any 1948 recull els drets bàsics entre els quals el dret a la igualtat, el dret a la no discriminació i el dret a una vida digna. Drets també recollits a la Constitució Espanyola. Malauradament, però, com ja és habitual, una cosa és la teoria i l’altra la pràctica.
