Una enorme tendresa m’ha generat la protesta de veïns del barri manresà de Cal Gravat pel canvi d’emplaçament d’un banc per seure amb vistes, entre d’altres, a la comissaria dels Mossos d’Esquadra. Els Mossos van demanar a l’Ajuntament que tragués el banc i aquest el va moure 25 metres, segons informació facilitada pel consistori. El motiu exposat pels Mossos va ser que quedava en un turonet des d’on es veu perfectament la comissaria i que en un nivell 4 d’alerta antiterrorista treure’l ha estat assenyat. El punt de vista que expressaven els veïns era del tot diferent i no quedaven curts argumentant. Demanaven públicament si la retirada del banc impedia que la caserna es pogués observar estant bo i dret. Es preguntaven si el següent pas serà tallar els arbres que hi ha al lloc perquè ningú no s’hi pugui amagar al darrere, entre altres consideracions. Per tot plegat van decidir anar-hi amb cadires plegables com a acte de protesta fins que els tornessin el banc. Primer, que això que els Mossos estiguin presumptament implicats en el robatori als veïns d’un banc (encara que sigui d’un banc per seure) té el seu què. Però no vull aquí ficar-me en llibres de cavalleries sobre els perímetres de seguretat, protocols i aspectes tècnics que tenen a veure amb procediments. Si un banc per seure que permetia gaudir d’unes vistes privilegiades de la serralada del Cadí i badar observant el funcionament rutinari de la ciutat d’una part del sector dels Trullols, com explicaven els mateixos veïns, pot ser un perill, cal interrogar-se també per altres perills. Des del meu punt de vista, això és el que fan els veïns de Cal Gravat amb la seva queixa: mostrar perplexitat i alerta. «Prohibiran mirar Manresa des d’aquell indret?», es demanen. La veritat és calidoscòpica i té múltiples cares. Mossos i veïns poden estar dient la veritat al mateix temps. Les circumstàncies són interpretables des de múltiples punts de vista. Vivim en un sistema fruit de diferents graus de precarietat de l’equilibri. Equilibris que s’aconsegueixen amb poders i contrapoders com, per exemple, que les forces de seguretat facin retirar un banc de fusta fruit de la participació ciutadana i els veïns s’emprenyin d’allò més per les vistes perdudes o restringides. De poders i contrapoders està fet tot el que ens envolta. També, d’opcions. Podem optar perquè els perímetres de les comissaries i dels edificis públics estiguin blindats o perquè els veïns qüestionin cada cop més decisions que els afecten, en temps de mobilització en perill d’extinció.