Sembla ser que alguns catalans ja poden anar traient el cava de la nevera, que Esquerra Republicana de Catalunya i Junts per Catalunya han perfilat un principi d’acord per formar govern. Més que treure el cava (no ens enganyem, després de tantes setmanes la immensa majoria ja ens l’havíem begut, expectant incrèduls el serial nacionalista), potser podem anar esmolant olles i cullerots, que la legislatura es presenta pèssima. I jo creia sincerament que aquesta setmana dedicaria la columna a aquesta trepa. Però m’haureu de disculpar perquè n’ha aparegut un altre que encara m’ha fet enfurismar més, i que mereix amb escreix ser-ne el protagonista.
Elon Musk, un home poderós i cobdiciós a parts iguals. El magnat, vinculat a companyies com Tesla o SpaceX entre altres, no en tenia prou en ser l’home més ric del mon (podi molt disputat amb Jeff Bezos d’Amazon); necessitava guanyar encara més diners. Però el que resulta més irritant, és que no els ha fet venent cotxes elèctrics o viatges turístics a la lluna; ho ha fet especulant amb la bitcoin. Ho ha fet, per tant, a costa de l’empobriment d’altres persones, i de la salut del nostre planeta. La jugada és força senzilla: primer anuncia que Tesla acceptarà la criptomoneda per a pagar en la compra dels seus cotxes, i passades unes quantes setmanes (i amb el valor de mercat multiplicadíssim), anuncia que Tesla ja no acceptarà el bitcoin, al·ludint al bé mediambiental. El valor del bitcoin es desploma, però ell ja s’ha fet (encara més) ric: no sabria dir-vos una xifra exacta, perquè abans de la jugada disposava de cent vuitanta cinc mil milions de dòlars.... Vaig a buscar una aspirina per pair-ho i torno.
Pels que no hi entengueu com jo, «minar» criptomonedes implica tenir processadors treballant a tota màquina, fet que contribueix al sobreescalfament del planeta. Musk coneixia, sobradament, el cost mediambiental que té la generació de les criptomònades (ho sabia fins i tot jo!). De fet, consultant mitjans de comunicació americans, es fa evident que va ser advertit de la manca de coherència entre fomentar el pagament dels seus cotxes (elèctrics, amb pretensió de zero emissions) amb «monedes altament contaminants». Però en va fer cas omís. A la gent extremadament rica li deu passar això, que perd el món de vista. I aquesta no és la primera vegada que el president de Tesla és en l’ull de mira degut a les seves pràctiques poc ortodoxes en els negocis. Arribats al cas, ni que algun organisme mínimament decent s’animés a jutjar-lo, en la millor de les circumstàncies li tocaria pagar una multa el valor de la qual estaria molt per sota dels guanys que hagi pogut fer amb el seu joc especulatiu.
És com jugar al Monopoli i que n’hi hagi un amb tots els carrers, amb hotels a tort i a dret. I tu amb una miserable caseta en una casella senzilla, la del costat de la de sortida; la que l’adversari pot pagar amb els diners que li donen per donar la volta sencera al taulell. Una amonestació seria, per a Musk, com caure a la nostra casella de Lauria: xavalla.
Una cosa és clara: de diners i de cobdícia, en té per regalar. Per mi, pot agafar una de les seves naus i anar tirant cap a la Lluna. I jo, tornant a temes més terrenals, vaig a buscar les olles i els cullerots, per si ens hem de fer sentir.
