No parem de rebre informació vers les conseqüències de la pandèmia que la covid-19 ha provocat, provoca i provocarà a les persones; en especial destaca, sempre, l’afectació amb els joves, inclús ja s’hi ha posat nom: la quarta onada, podem badar-hi una estona. Les imatges dels últims dies, una vegada finalitzat l’estat d’alarma, els ha posat en la diana de totes les crítiques i demonitzat.
De fet, en la literatura fins ara a l’abast, queda clar que el grup d’edat que sembla més afectat, des del punt de vista psicoemocional, és la dels joves, l’adolescència. Sembla que hi ha un punt de tall en persones de més 12 anys, els menors d’aquesta edat, ho porten millor, cosa que no vol dir que no els hagi afectat. S’ha de considerar que una cosa és el patiment emocional i altre és una patologia psiquiàtrica concreta.
Per anar-hi posant reflexions, a quina edat comença l’adolescència? La resposta certa és que no ho sabem. Personalment m’agrada aquella definició que diu que l’adolescència comença quan la jove o el jove posa la balda, per dins es clar, en la porta del bany, malauradament no ens dona una edat determinada.
En la xarxa de Salut Mental, els recursos estan dividits entre els dedicats a menors de 18 anys i els de 18 anys en amunt, però fa uns anys s’incrementen programes assistencials en què aquesta divisió no es té en consideració. Les franges varien entre 12 a 19 anys, entre 15 a 25, i en alguns altres ho allarguen fins als 29 anys. No hi ha consens, malgrat que ens indica que la precarietat laboral, la persistència de viure, encara, amb els pares, entre altres consideracions, indica que ja abans de la pandèmia era un grup vulnerable. Podem afegir, en la franja més jove, l’esclat de les hormones, la impulsivitat, la creació de la socialització, la rebel·lió contra els pares, la crítica envers les normes socials, etc... i tenim la tempesta perfecta per una irritabilitat de grup. Per cert si fem cas als «botellons», trobades al carrer i festes, de quantes persones parlem? I si ho comparem amb les dades de l’Idescat, que ens diuen que entre 10 a 24 anys, viuen 1.231.525 persones, doncs de quin percentatge de persones amb una conducta de risc parlem? La gran majoria de joves es comporta de manera correcta. I, a més, entre les persones vistes en les imatges algun altre eixelebrat de més edat s’hi va afegir. Si donem una ullada al comportament de la població durant el confinament i posteriorment, la valoració és positiva, que les imatges no ens enganyin. Que l’arbre no ens deixa veure el bosc.
Un factor estudiat en diversos estudis és la percepció positiva de la vida, un factor a la baixa i que està afectat per les limitacions de la mobilitat, l’aïllament i la situació personal pel que fa a les perspectives de treball, estat financer, renda baixa, malaltia crònica i estat psicopatològic o emocional previ. Ara recollim dades de l’any 2020, veurem què passa enguany i, sobretot el 2022. En salut mental l’afectació més important va ser al cap d’un parell d’anys.
