Veient el projecte que preveu instal·lar una selva de molins de vent davant del golf de Roses, en un dels paratges més singulars de Catalunya, i motor turístic per la qualitat del seu paisatge, hom s’adona que l’allau de propostes d’instal·lació de parcs d’energies renovables no toca vores i que els promotors no tenen cap mena de sentit del bé públic. Confiem que les autoritats vegin la possibilitat d’alterar l’horitzó de cap de Creus amb la mateixa perplexitat incrèdula amb què ho veu qualsevol ciutadà amb sentit comú i, per tant, confiem que el projecte anirà a parar al calaix dels disbarats tan aviat com assoleixi el primer graó dels tràmits oficials. Tanmateix, crida l’atenció que aquesta idea hagi arribat tan lluny i no hagi descarrilat al primer revolt. Deu ser per aquesta mateix raó que a la Catalunya Central cal aturar projectes que clamen al cel. Ara, per exemple, un altre a Olius, amb un pla de cobrir de plaques 59 hectàrees, tal com publicàvem ahir. Sembla que els promotors disparen amb perdigons a veure si sona la flauta en algun lloc. La Generalitat hauria de posar-hi ordre d’una vegada, i que s’imposi la raó i el sentit del bé general.
