El ric cada vegada més ric, el pobre cada vegada més pobre. Des del 2017, he passat a formar part del grup de persones que depenem de les ajudes de les administracions.

A causa de l’actual pandèmia, ens em quedat gairebé orfes davant les entitats oficials, com són el SEPE, bancs, centres de salut..., ja que contactar amb ells es gairebé impossible, tot online, molt complicat i mal organitzat.

Es carrega contra la gent que cobrant una ajuda no agafen segons quines feines perquè a causa de la burocràcia mal entesa i mal feta, et porta més problemes que beneficis. Jo coneixia aquest tema, però malauradament ara l’he comprovat per mi mateixa.

Cobrava una ajuda per a majors de 55 anys quan una empresa de turisme em va contractar per Setmana Santa per atendre el públic en una oficina de turisme del Berguedà. El contracte va ser des de el 28 de març fins sl 4 d’abril. Durant aquest període el SEPE em va treure la part proporcional de l’ajuda de 435 euros. La meva sorpresa va ser quan vaig entrar a la pàgina oficial de la web del SEPE per comprovar la meva situació a l’acabar-se el contracte i descobrir que m’havien donat de baixa d’aquesta ajuda, tot i que el contracte només era de 8 dies (on queda el salari mínim professional?).

Vaig intentar agafar cita prèvia a través de la seva web, cosa que va ser impossible i em vaig decidir per fer una reclamació des de la mateixa web.

Al no tenir cap resposta, ni tan sols la confirmació que havien rebut el meu escrit, vaig decidir anar personalment a l’oficina del SEPE de Berga amb l’esperança de trobar alguna persona per poder parlar de tot aquest enrenou, però sense cita prèvia no va ser possible.

Diferents fonts m’han comentat que fins al dia 10, que és quan ingressen els diners de l’ajuda al teu compte, no sabré si han tornat a activar-la, per així anar sobrevivint, i segons em va comentar el vigilant de l’oficina, que és l’única persona que em va atendre, puc trigar 3 o 4 mesos a tornar a cobrar-la, però… tranquil·la, que ho cobraré tot de cop… i… durant aquests mesos, com es pot viure...? Tot plegat és un malson.

Els bancs que com menys diners tens més et cobren, per descobert, interessos per fer gestions, i tot ho has de fer tu a través de l’app, caixers, internet. Les companyies d’assegurances, tu paga i quan tinguis un problema ja en parlarem, els organismes oficials (aquí no acabaríem mai de parlar-ne), ja que la burocràcia és infinita...

No pots parlar amb cap persona responsable de la seva feina per explicar la teva situació, no volen escoltar la problemàtica real, ja que ells tenen la vida més que resolta.

Un altre exemple és el nou impost sobre contaminació que volen posar-lo ja, i qui el pagarà? Doncs molt senzill, les persones que tenen pocs recursos, les que no es poden canviar els cotxes, i a més a més que nosaltres vivim en un territori on el transport públic és gairebé inexistent per qüestions geogràfiques i demogràfiques, motiu pel qual l que depenem del transport privat.

Per altra banda, també et conviden a pagar-te una sanitat privada, els bancs, per ajudar-te et proposen quedar-se el teu habitatge a canvi de viure tranquil amb una paga mentre visquis, o bé et venen un pla de jubilació, tot plegat indignant, vergonyós...

Cobrar les jubilacions serà més complicat, especialment, els que porten anys i anys amb treballs precaris, com es pot demanar que cotitzin 35 o 40 anys? La resposta és clara, no et volen pagar.

Aquest món no va gens bé, ans ben al contrari, la persona ja no té valor i els de certa edat fem nosa, i què els passarà als que venen rere nostre?