La falta d’accés a l’habitatge, l’urbanisme de ciment, la manca de participació ciutadana real o un hospital públic que nega el dret a avortar quirúrgicament, entre altres, són problemes que afecten a la ciutadania i que denoten una falta de model de ciutat per part del govern municipal. Si més no, d’un model pensat pel benestar de les persones. El darrer episodi té a veure amb la mobilitat: Ferrocarrils de la Generalitat, de manera consensuada amb l’Ajuntament, té previst fer una inversió d’entre 40 i 60 milions per soterrar part de les seves vies i fer una nova estació de tren a la plaça Espanya o la de les Oques, en substitució de la del Baixador. I quin problema hi ha?
El govern municipal està fent una forta campanya comunicativa per vendre el projecte com una aposta per promocionar el transport públic. En canvi, aquesta obra faraònica té poc a veure amb la mobilitat, ja que ni existeix una demanda popular de soterrament de vies, ni la proximitat entre l’estació de Manresa Baixador i les ubicacions proposades fan pensar que significarà un augment de viatgers en ferrocarril. Per tant, aquesta no és la inversió que la ciutat i el Bages necessiten en l’àmbit del transport públic, sinó que calen polítiques de mobilitat que restin espai al vehicle privat i promocionin el transport col·lectiu (molt més net, eficient i just), i no obres urbanístiques gegantines que ens facin empassar com una inversió en mobilitat. Ens preocupa que els recursos econòmics que FGC pretén destinar al nostre territori suposin un oblit en matèria de transport a nivell comarcal durant lustres o dècades. Com tristament és costum, a més, la inexistent participació de la ciutadania en les decisions importants de ciutat no ens permet saber si aquesta és la voluntat de les manresanes o tan sols la del seu govern, ja que novament l’Ajuntament ha fet públic el projecte una vegada ja estava pràcticament tancat.
Algú ens dirà que les veïnes que tenen les vies a prop guanyaran en qualitat de vida, i seria tan cert com que podríem aconseguir aquesta millora amb actuacions que integrin les vies a la ciutat. Les polítiques de mobilitat a Manresa han de girar entorn de tres eixos: la millora del transport públic dins la ciutat i la reducció de l’espai pels cotxes; la millora de connexió ferroviària amb Barcelona (túnel de Montcada a Rodalies i desdoblament de la via de FGC fins a Olesa) i per últim, entendre la mobilitat amb una perspectiva comarcal: cal planificar amb els pobles veïns, fugint del cotxe i, a ser possible, del transport per carretera. Això implica tenir un model de mobilitat i valentia per utilitzar els recursos previstos pel soterrament per millorar realment la mobilitat.
Una d’elles, el tren-tramvia, que cohesionaria la comarca, seria assumible perquè ja existeix la infraestructura i evitaria que tot el transport entre Manresa i els municipis com Sant Joan, Callús, Santpedor, Súria i Sallent fos per carretera. Un tren entre pobles que aprofitaria els traçats de ferrocarril amb dos ramals en funcionament, un fins a Súria i l’altre fins a Sallent que actualment transporta mercaderies per transportar passatgers i que al pas per les poblacions funcionaria com un tramvia. Coneixem experiències d’èxit com el tram entre Lleida i La Pobla de Segur, gestionat per FGC. De passada s’acabaria també amb una trista anomalia: Sallent, Súria i Santpedor són les poblacions més grans de Catalunya que, malgrat disposar d’una línia ferroviària que arriba al municipi, no tenen servei de viatgers.
En definitiva, ens cal apostar per potenciar el tren amb sentit comú i amb un impacte real. És imprescindible millorar la mobilitat i la connexió amb la comarca a través del transport públic aprofitant les infraestructures existents. Ens cal perspectiva comarcal per ser capital, però sobretot ens cal un model de ciutat i un govern municipal que permeti la participació i no vengui les virtuts dels projectes un cop ja estan cuinats als despatxos.
