Notes sobre el nou govern

1. Tindrem, doncs, govern de coalició format per ERC i Junts x Catalunya, presidit per Pere Aragonès. És una bona notícia per a tothom, sobretot perquè esvaeix el risc d’unes eleccions que ningú no desitjava i que haurien estat rebudes molt negativament per l’opinió pública.

2. La coalició formada era l’única possible i previsible. Sembla lògic que sigui rebuda amb un ample escepticisme, més que res si pensem en els desacords que han existit fins ara entre els dos socis i en les dificultats que hi ha hagut per arribar a un pacte nou.

3. La llarga espera de l’acord ha causat molt de malestar, tant per la lògica impaciència dels independentistes com per la urgència de constituir un govern que pugui abordar els greus problemes del país.

4. El candidat socialista ha persistit fins al final en la seva pretensió de presidir el govern, tal com ja havia fet Inés Arrimadas, de Ciudadanos, en una situació similar. Era una pretensió igualment absurda, perquè suposava ignorar que el sistema de l’autogovern català no és presidencialista i que, per accedir a formar govern, no compta pas haver tret més vots que els altres sinó obtenir el suport majoritari del Parlament. Ni per un instant s’ha vist cap possibilitat que Salvador Illa pogués acostar-se a obtenir aquesta majoria necessària.

5. La reacció de l’oposició ha consistit a dir que el nou executiu només governarà per al 52% dels ciutadans. És un prejudici gratuït, naturalment, i només el temps podrà confirmar-ho. D’altra banda, idèntica crítica hauria estat possible, en un sentit invers, si el nou govern hagués comptat amb un president de signe contrari.

6. Cal recordar, també, que els governs són elegits per dur a terme el seu programa i, per tant, és lògic que donin prioritat als compromisos que els ciutadans han avalat amb el seu vot. Pretendre que un govern dugui a terme el programa de l’oposició és un absurd. Una altra cosa és que l’acció de govern hagi de procurar pel bé general del conjunt de la població.

7. A Madrid, com és habitual, la reacció de la caverna mediàtica ha estat d’un alarmisme exagerat. Ells, que acaben de viure les eleccions que tots recordem, veuen en el pacte un «acord contra la convivència» i auguren una dependència total de Waterloo, on viu l’home que més profundament odien.

8. És evident que hi ha un sector de l’independentisme que ha vist amb gran recel aquest pacte de govern. Per ells, s’han comès totes les renúncies i traïcions imaginables a l’esperit de l’1 d’octubre.

9. Per guanyar-se la confiança de la gent, aquest govern necessitarà temps, una bona gestió de la pandèmia i de la crisi i demostracions contínues de lleialtat mútua, un valor escàs en l’anterior govern de Quim Torra.

10. En qualsevol cas, i des del meu punt de vista, la millor notícia és que s’ha tancat una llarga etapa provisional i una interinitat perniciosa. En el moment de l’arrencada, serà bo de mantenir la tradició d’una prova de confiança per als primers cent dies del nou executiu. Ja veurem si tothom serà capaç de guardar aquesta treva.