La primera lectura de Sant Pau del dia de la Festa de l’Esperit, la Pentecosta, ens diu que «els dons que rebem són diversos però l’Esperit que els distribueix és un de sol», i afegeix: «Les manifestacions de l’Esperit són distribuïdes a cadascú per al bé de tots».

L’Esperit de Déu ha estat sempre el gran oblidat en la vida de l’Església i dels cristians ja que, si se’m permet, diria que els dons es distribueixen a cadascú sense passar necessàriament per les estructures, normes i jerarquies eclesials i per al bé de tots. Amb altres paraules, la gran esperança de l’Església és l’Esperit que ens ajudi a trobar la veritat, a trobar la vida i la salut de totes les persones, ja que els dons de Déu no són per a ús exclusiu de la persona que els rep sinó per a ser compartits entre tots.

No podem negar que hi ha diverses formes i estils de vida espiritual, que són sanes, autèntiques i amb sentit profund. però totes, tant si són religioses com no, tenen punts en comú i ens poden ajudar a créixer com a persones i aprofundir en el misteri de la vida. Si aquesta vida espiritual segueix a Jesucrist a l’escolta de la Esperit Sant, en direm espiritualitat cristiana.

Partint de la tradició monàstica i fent ús de la psicologia dinàmica podem posar algunes característiques d’una bona espiritualitat, d’una vida espiritual sana:

1- Una espiritualitat que s’inspiri en Jesús ha d’ajudar a viure des de la llibertat interna i també externa, fixant-se més en l’amor i la comprensió que en les normes i falses perfeccions.

2- Fomentar més la unitat, que no vol dir uniformitat, que la divisió, que no exclou les diferències de pensament i de vida. Però sí tenint tendència a crear comunitat i bones relacions interpersonals.

3- Una vida encarnada, que no s’escapa o evita la realitat, les dificultats i angoixes de les persones i de la natura en general.

4- Que cerca Déu, que el diferencia de les pròpies opinions i maneres de pensar o sentir. Que sempre està a l’escolta de l’Esperit, seguint el mestratge de Jesucrist.

5- Està a l’escolta dels missatges que Déu ens fa arribar a través de tot, el cos, la malaltia, la sexualitat en un sentit ample, els desigs, la natura, les tensions socials, les diferències econòmiques, el cosmos..., els altres!

6- Finalment, seguint Sant Benet i altres mestres, la humilitat és un criteri bàsic de discerniment. Una humilitat que accepti de manera serena i senzilla les pròpies errades i límits, que no condemni des de la norma i que deixi créixer a l’altre, per poder ser creadora de pau i alegria profunda.