Titulo amb una fàtua vanitat: influir en el nom final de l’acord que haurà fet Pere Aragonès, president de la Generalitat. Dissabte passat, ell i Sànchez (Jordi) van reblar-lo a una masia del Lluçanès. A una finca de la família Peraire, el Soler del n’Hug. L’endemà de la reunió definitiva entre els dos polítics, la finca agropecuària va patir un incendi en un cobert, cremant maquinària i útils. Des de la solidaritat amb la propietat, confio que no sigui una premonició per al nou govern. Ara bé, veient Artadi dimitint de vicepresidenta abans de ser investida, les expectatives flaquegen. La foto de l’Abel davant del tractor socarrimat transmetia la fatalitat del moment. Estranyes casualitats.

Hi ha una altra fotografia «robada» del dia abans amb els dos negociadors centrals. S’entreveien en una taula rodona de l’eixida de la casa pairal. Serà la imatge per a la història. En hora urbanita van començar les reunions. A les 10 del matí. Van esmorzar embotits locals en horari ben metropolità, quan a pagès el matí ja declina vers el migdia amb la feina de la granja enllestida. Asseguts allà, cara a cara per trobar l’últim acord, l’únic possible entre els partits de la majoria política, reforçada per la CUP. Els dos homes van disposar d’un «silenzio stampa» per part de tots els mitjans, una de les claus per l’acord. Si s’hagués sabut, la munió de càmeres de televisió esperant al camí del terme cap al mas, a la carretera de Gaià a Prats, no els hagués permès ni la parla calmada, ni el dinar preparat a Ca l’Avi Siscu, ni les passejades pels estables de vaques mentre tallaven serrells (polítics).

D’acords de govern celebrats amb fantasia i grans expectatives (malgrat els resultats a posteriori), n’hi uns quants. Destaca per damunt de tots el del Tinell, quan Maragall, Carod i Saura signaren el document per crear el primer tripartit. Mentre aquest suposava la fi del pujolisme governant, el del Botànic, en clau llevantina, entre socialistes, Compromís i Podem, posava fi als governs del PP a València. El final de dues eres. N’hi ha altres com el del «Abrazo» a Madrid entre el PSOE i Ciudadanos. Tot i el nom, va néixer mort. El de Prats només passarà a les pàgines grans depenent dels protagonistes a partir d’avui. En positiu o en negatiu. No goso dir que s’ha fet a terra de ningú, perquè a totes hi ha algú, però puc afirmar la seva llunyania dels centres de poder, geogràficament equidistant. Anys enrere era un adjectivació equilibrada fins a mutar semànticament cap a l’insult o a l’acusació de poca lleialtat, l’única virtut dels gregaris bons.

Mentre la masia lluçanenca s’afamava i s’ennegria per les flames en poques hores, els dos animals polítics principals de l’escena catalana donaven noms a les noves conselleries el jorn següent des d’Alella degustant un gran vi d’aquelles vinyes marineres. I al final es regalaven futures colònies d’adults algun cap de setmana. Si venen al Berguedà, tocarà a Borredà. Vella xiruca, quantes hores perdudes.