Apart de les dades de la covid, que per fi sembla que baixen d’una forma significativa; de l’enfrontament entre Palestina i Israel, que també ha abaixat el to, i de la investidura a Catalunya d’un president republicà, Pere Aragonès, aquesta setmana m’han fet reflexionar d’una forma especial dos fets: l’acte contra la LGTBIfòbia que es va celebrar a Manresa i l’arribada de milers de persones a Ceuta. La «invasión» que en van dur alguns. Geopolítica, uns altres.

Anem a pams. A aquestes alçades del partit, és a dir, l’any 2021, hi ha qui encara es pensa que la gent no té dret a viure amb llibertat i plenitud la seva identitat i preferències sexuals. Hi ha qui pensa que fan nosa –quina?– i que no és natural quan, en canvi, la diversitat sexual ha existit al llarg de tota la història de la humanitat. Només marcs mentals tancats i barrats es neguen a admetre-ho i sovint, massa sovint, utilitzen el recurs de la violència –que pot ser física però també psicològica– per imposar el seu pensament raquític.

Dilluns passat es va celebrar a Manresa el Dia Internacional contra la LGTBI-fòbia. Va ser especialment emotiva la representació de l’espectacle Arrels, que narra la transformació –el trànsit– d’una nena que se sent nen fins que la Mia es converteix en el Rai. Un Rai ple de dubtes i pors però convençut que l’únic camí és viure sentint-se bé. Que valent. Punt i a part es mereixen els dos actors de la proposta escènica, Leo Raventós i, sobretot, Vinyet Moral. Amb text i música de Mar Puig i Mateu Peramiquel, és un espectacle breu i de petit format que si teniu l’ocasió de veure’l us farà reflexionar i entendre moltes coses.

La «invasión» és l’altre tema que m’ha cridat l’atenció. Però sobretot la foto de la treballadora de Creu Roja abraçant un home de color negre esgotat i amb por després de fer el salt cap a Ceuta. Heu tingut l’oportunitat de veure-la? Res, que la membre de Creu Roja no ha parat de rebre missatges d’odi des de llavors quan l’únic que va fer té un nom: humanisme.

Què tenen en comú els dos fets, la LGTBI-fòbia i la foto de qui només busca una oportunitat? Doncs que els darrers temps ha emergit una força política, Vox, que atia el foc contra uns, els qui reclamen viure amb llibertat la seva identitat sexual, i contra els altres, els qui tracten com a éssers humans altres éssers humans. És el gran perill al qual ens enfrontem i ja són aquí. I com deia un savi, qui no s’implica en la lluita, haurà de sobreviure a la derrota.