Pere Aragonès ha pres possessió al Pati dels Tarongers, desafiant l’advertència que «pel maig, cada dia un raig». En ocasions anteriors el relleu s’escenificava al Saló Sant Jordi; sempre, doncs, portes endins de l’edifici gòtic i renaixentista, amb més o menys convidats més o menys atapeïts. Un acte de palau entre els murs del palau. Un esdeveniment de la cort mentre els ciutadans anem fent la nostra vida als carrers i les places. No deixa de ser més participat que l’auster equivalent espanyol, davant del rei i d’una assistència molt restringida, però és a anys llum del gran espectacle que munten a Washington cada quatre anys, el mes de gener, per vestir el jurament del president dels Estats Units. Un escenari monumental, desenes de milers de persones engrescades a la immensa esplanada, actuacions musicals, predicadors inventant oracions, desfilades de banderes... i la televisió transmetent la prèvia i acompanyant els protagonistes pels passadissos del Capitoli com si fossin jugadors de la NBA camí del partit que decideix la temporada. Es pot fer el salt a la fama participant en aquest xou, com li ha passat a la jove poeta negra Amanda Gorman després de recitar-hi una composició patriòtica vestida de Prada amb un gran moviment de braços, com quan dèiem la dècima de Nadal enfilats a la cadira. Estats Units converteix la inauguration presidencial en una mena de coronació, republicana i sense ermini, perquè l’electe no només dirigeix el govern federal, també és l’encarnació temporal de la nació, el símbol de la seva unitat per damunt dels estats. El catalanisme sempre ha concedit a la figura del president una funció simbòlica més enllà de les seves competències, tot i que l’Estatut ja li atorga «la més alta representació de la Generalitat», la qual, al seu torn, és el «sistema institucional de l’autogovern de Catalunya». Potser un Govern i una majoria parlamentària independentistes també haurien de convertir la imposició de la medalla de Macià en una coronació multitudinària en un gran espai públic. O potser esperen fer-ho quan sigui del president de a república.
