Acostuma a ser una qüestió de perspectiva. Mirar-s’ho des del cantó correcte ajuda a fer-se una imatge adequada de les coses. Bona o no, que això ja depèn del gust del consumidor. N’haurà après, de perspectives, Damiano David, de Maneskin, el grup italià que dissabte va guanyar el concurs d’Eurovisió amb una peça rockera. L’estètica glam de la banda i els tatuatges de Damiano David van ser pros afegits a la seva actuació, que està en línia amb la voluntat de trencament del sopor eurovisiu que asseguren els experts que fa temps que demostra Itàlia al festival.

Però Damiano David es va ennuegar amb la victòria. La nit a les xarxes va tenir un únic rumor: la suposada afició del cantant a substàncies recreatives. La hipòtesi es basava en un breu vídeo en què es veia David amb el nas a tocar de la taula, tot fent un gest com d’aspirar del moble la polseguera que estava aixecant la seva actuació eurovisiva. El grup de seguida va dir el que toca en aquests casos: que ni parlar-ne i que si hi ha una banda que abomina de les drogues és justament Maneskin. David ha hagut de fer-se un test de consum i el resultat, que es va conèixer ahir, ha donat negatiu. El cantant ja havia explicat que el vídeo podia ser equívoc, que ell en realitat estava recollint els trossos d’un vas trencat. Qüestió de perspectiva.

La mateixa que va posar en evidència el vomitiu comentari de Cristina Seguí, la periodista i de Vox que la setmana passada va fer córrer un vídeo en què es veia un immigrant acabat d’arribar a Ceuta abraçat per una voluntària de salvament de qui, deia Seguí, el noi estaria aprofitant per amorrar-se a la pitrera. El vídeo complet de la seqüència revelava que el migrant plorava desconsoladament mentre atenien un company seu a uns metres de distància. Perspectiva.

La mateixa que caldrà per valorar un nou Govern de la Generalitat de l’acord d’origen del qual el portaveu de Junts al Parlament, Albert Batet, es va afanyar a avançar que «no genera gaire expectativa». No serem la resta els que posem en dubte Batet, integrant d’una de les formacions signants d’aquest pacte que veuen nascut pobret i que viam quan es faci gran. Si el deixen. De moment, Pere Aragonès assumeix el comandament amb moltíssims reptes pendents i amb l’afany reconegut, no pas minúscul, de «procurar la felicitat de la ciutadania». Saludem les bones intencions. Ser feliços és la bomba, i una immillorable perspectiva.