En referència a l’article de Josep Huguet Renovables encara publicat en aquest diari el passat 16 de maig, la plataforma Salvem Grevalosa voldríem fer uns aclariments:

Voler frenar les grans instal·lacions d’energies renovables és remar contra corrent. Amb el pretext de l’emergència climàtica i la transició energètica, el Govern de Catalunya ha optat per tirar pel dret. Amb una manca de planificació evident, s’ha obert la veda a la instal·lació de macrocentrals promogudes, sovint, pels oligopolis de sempre: l’IBEX-35, que l’únic que veuen és que amb l’arribada dels fons europeus Next Generation s’està inflant una bombolla de què ben poques pimes es beneficiaran. A les plataformes que hem sorgit sota el lema «Renovables sí, però així No» per oposar-nos a aquest model, i que defensem la derogació del DL 16/19 i la moratòria als macroprojectes (+ de 10 kW) aprovats, se’ns titlla despectivament de Nimby; és a dir, que volem energia verda però no tenir les centrals productores a prop.

Nosaltres només exigim racionalitat i un model ordenat que respecti, escolti i promogui la participació. L’irracional és destruir patrimoni natural i històric, i sòl agrari que ens nodreix, sense abans cobrir de plaques solars les mitgeres i laterals d’autopistes, els canals de reg, les teulades dels edificis i els sòls i terrats industrials, molt més propers als pols de consum. Irracional és que la potència de generació elèctrica instal·lada sigui molt superior a la consumida fins i tot durant els pics de consum, i més si el pic històric va ser el 2007. Irracional és prometre cobrir les necessitats energètiques actuals amb renovables quan la generació elèctrica representa a Catalunya el 25% de l’energia primària total. Irracional és apostar per tecnologies que depenen de matèries primeres (cobalt, níquel, liti, plata, coure...) molt escasses i difícils de reciclar, amb el risc de trobar-nos en poc temps amb unes instal·lacions obsoletes (i causants d’injustícies en països en desenvolupament). Irracional és creure que les renovables crearan llocs de treball, fixaran i portaran població en territoris rurals despoblats, quan les dades dels estudis de l’AMEC ho desmenteixen categòricament. Irracional és que aquest model es basi en la necessitat de produir hidrogen verd per abastir en un futur l’Europa més industrialitzada, convertint-nos en mers emmagatzemadors d’energia.

Al nostre país sovint s’han fet canvis importants a batzegades i sense reflexió. El resultat és ben visible: urbanització mal o gens planificada que ha hipotecat grans extensions de sòls agraris excel·lents i quasi tot el litoral; o desequilibri territorial amb àrees rurals despoblades que envelleixen a marxes forçades. Amb la transició energètica encara tenim oportunitats de fer-ho bé i apostar per un model sostenible a llarg termini, prioritzant la producció renovable distribuïda i propera als centres de consum, amb una planificació transsectorial i democràtica. Alguns municipis de les nostres comarques ja ho han començat a fer.