Sovint em vaig demanar per què el pare de Kurt Wallander, l’inspector creat pel malaurat escriptor suec Henning Mankell (1948-2015), pintava sempre la mateixa escena: un capvespre, de vegades amb un gall fer, de vegades sense gall fer. Un quadre penjat al cavallet amb un paisatge crepuscular, amb el sol a punt de pondre’s i l’inspector observant l’escena com si fos la primera vegada: l’ocàs, el gall fer -quan hi era- i el vell i remugador pare amb el pinzell. Si Povel Wallander pintava sempre la mateixa escena, Mankell descrivia sempre la mateixa escena paternofilial que dos de cada tres cops acabava en esbroncada. De vegades la narrava amb tendresa, sovint amb amargura. El perquè del gall fer és una de les preguntes que hauria fet a Mankell, segurament perquè hi deu haver una explicació més enllà de la llicència creativa. Tots els pintors pinten, malgrat tot, el mateix quadre? Tots els escriptors escriuen, malgrat tot, la mateixa novel·la? Tots els galls fers són, malgrat tot, iguals?

El cas del gall fer -que bé podria ser el títol d’una novel·la de misteri- em va assaltar dimecres quan llegia al Telegram d’aquest diari que havien denunciat a dues persones per fer fotos a aquest gallinaci al Parc Natural de l’Alt Pirineu sense tenir autorització. L’anomenat també indiot salvatge està en època de reproducció i fotografiar-los pot pertorbar-los. L’únic gall fer que coneixia -a banda del nom- era de ficció i suec. Vaig tornar al pare de Wallander: què pot tenir un gall fer que faci que algú el vulgui pintar una vegada i una altra?

Faig una recerca a la xarxa -la panacea ràpida per a la meva ignorància- que em diu que, a Catalunya, el gall fer és una espècie en perill d’extinció, que és el símbol dels boscos subalpins del Pirineu i Prepirineu i que és una au a qui li agrada la tranquil·litat, que la nostra presència als boscos no ajuda, que cada vegada és més difícil sentir el cant del gall fer en el zel de primavera, i que el seu festeig és un dels espectacles de natura més emocionants que es poden veure. En canvi, però, el gall fer és una espècie que abunda als boscos boreals del nord d’Europa, que a Suècia n’hi ha més de 200.000, que s’organitzen tours fotogràfics des d’aquí per immortalitzar el gall fer al país escandinau, que es troben en segells i paper moneda i que per 2.500 euros es munten caceres a la Lapònia sueca.

No sé si tots els galls fers són iguals però potser el pare de Wallander els pintava com a símbol d’arrelament en un món ple de canvis que cada dia que passava entenia menys. El capvespre sempre arriba i, de vegades sí i de vegades no, també, el gall fer.