En una tarda d’aquesta primavera en la qual tots mirem d’anar contribuïnt a batre la maleïda pandèmia, amb les vacunes com a aliades, fer un tomb per la zona esportiva del Congost ajuda a carregar l’optimisme. És una explosió de vida, amb joves i no tant joves abocats a l’activitat física. Hi veus gent voltant en bicicleta, caminant, gaudint del circuit de footing, de l’atletisme, la gimnàstica, el judo, el bàsquet, el futbol, el beisbol, el rugbi, el vòlei platja, patinant... Manresa té altres espais valuosos repartits per la ciutat (com gimnasos, camps de futbol o pavellons), però la concentració i diversitat del Congost és espectacular. Hi conviuen l’esport popular, el de formació i el competitiu. També la presència d’un local fix de restauració ha contribuït a donar caliu com a indret de trobada.

Per sort, el Congost sembla més a prop que abans, quan la brama el definia com «allò que hi ha al costat del cementiri, a l’altra banda del riu». Una etiqueta que segur que va influir en no portar-hi les piscines quan es va plantejar la seva remodelació i van seguir a tocar de la Fàbrica Nova. Una zona que, clarament, pot donar molt més del que hi ha i esperem que rebi impuls a partir del renaixement del Club Natació Manresa i el bateig de les piscines amb el nom de Manel Estiarte i Duocastella. Encara quedarà pendent ubicar en un altre lloc unes piscines d’estiu, que són una mancança històrica.

Baixar al Congost fa menys mandra i els costums i les dinàmiques han canviat, però també és evident que la connexió amb la ciutat és millorable, i el servei de bus es pot potenciar i donar-li més visibilitat. La sortida directa a l’Eix Transversal no es farà, em temo, en un termini curt de temps. Però sí que és més factible dotar aquest gran centre esportiu, que moltes ciutats de Catalunya i de fora voldrien tenir, d’una endreça general. És cert que s’hi fan actuacions, que hi ha esforços, però s’ha de notar encara més cura general a l’entorn dels diferents espais que s’han anat sumant les últimes dues dècades, aparcaments inclosos. Fan goig la pista d’atletisme acabada d’estrenar; el complex del Vell Congost, amb les seves pistes de bàsquet; l’espai de gimnàstica, que és el millor homenatge a Andreu Vivó i Tomàs; els camps de rugbi i de beisbol o els de vòlei platja, amb una animació fantàstica. Queden temes pendents, com el futur del rocòdrom Paul Harris, actualment tancat, i la renovació de la gespa artificial del camp de futbol del Nou Estadi, amb un Centre d’Esports Manresa que té nova empenta.

I en aquesta visió conjunta, una de les prioritats haurà de ser l’ampliació del pavelló del Nou Congost. No només per al Baxi Manresa, l’equip que és la punta de llança d’una riquesa poliesportiva que ha quedat prou exposada, sinó per a la ciutat, que posarà al dia una instal·lació que ja té 29 anys i hi podrà encabir activitats de tota mena. A vegades costa que sigui valorada, però Manresa té, en l’esport i en el Congost, joies que s’han de cuidar i fer lluïr. Fan ciutat i fan salut.