Q uè és més perillós: un vianant que travessa la carretera de Vic de Manresa sense utilitzar cap dels passos de vianants que hi ha o un que travessa el Passeig de Pere III per un pas de vianants? D’entrada, la resposta sembla una obvietat, però, i si el vianant de la carretera de Vic creua el carrer en una hora de molt poc trànsit i després de mirar a banda i banda un parell de vegades per comprovar que no hi ha cap vehicle de dues o de quatre rodes a la vista? I si el ciutadà del Passeig ho fa pel pas de vianants que hi ha a la banda entre la plaça de l’Onze de Setembre i el carrer del Primer de Maig, a les 10 de la nit, en un punt especialment fosc i sense mirar res, pràcticament llançant-se al pas zebra?
El mateix exemple es podria posar en el cas d’un cotxe. Què és més segur: el que minora la velocitat de manera evident –amb els llums de fre encesos– abans de fer un gir però no posa l’intermitent, o el que circula força alegre i posa l’intermitent com s’aconsella però ho fa tard, quan pràcticament ha executat el gir? D’entrada, el vianant dos i el conductor dos són els que compleixen la normativa però, a l’hora de la veritat, són un perill públic per a la resta.
Tot això ve a tomb de la normativa estatal imposada a les vies urbanes i travessies de totes les ciutats per circular a 30 km/h llevat d’algunes vies. A Manresa són comptades. Només la carretera de Viladordis, la Pujada Roja, la carretera d’Igualada i el polígon industrial de Bufalvent es mantenen a 50 km/h. Segons va explicar el regidor de Mobilitat, en tota la resta s’ha apostat pels 30 perquè la circulació sigui més homogènia. Ja sigui un carrer estret com el del Cós o un d’ample i amb doble carril com l’avinguda Universitària. Es vol reduir contaminació i guanyar seguretat. La meva teoria és una altra. Anar a 30 ofereix al conductor avançar-se als sotracs i forats que hi ha a la calçada. Com el forat del carrer de la Indústria i els sotracs que hi ha en un bon tram del carrer de Sant Blai i del Bisbe Comes.
Sempre que s’apliquen noves mesures en nom de la seguretat caldria mirar abans si per a la resta ja hi és garantida. A Manresa, com en moltes altres ciutats, abans d’aplicar els 30km/h hauria estat bé millorar l’asfalt de les moltes calçades que encara hi ha trinxades; millorar la il·luminació d’alguns punts foscos, com l’esmentat al Passeig; garantir que les bicicletes –i els patinets elèctrics– puguin passar per un carril bici en condicions per no haver d’anar per la calçada. Diuen que també per això s’ha d’anar a 30km/h. Un nyap. Això és.
