Pablo Casado té raó quan diu que els indults no desactivaran l’independentisme, però s’oblida d’afegir que l’opció alternativa de negar-los tampoc no ho aconseguirà, sinó més aviat el contrari.

Els indults no faran que els independentistes deixin de ser-ho. La mesura de gràcia no anul·la les condemnes del Suprem, no atura els procediments judicials en marxa, no fa tornar els exiliats, no calma la voracitat del Tribunal de Cuentas, no recula l’Estatut al moment anterior al «cepillado» del Congrés i les amputacions del Tribunal Constitucional, no impedeix que el TSJC s’autodoctori en pedagogia i filologia, no resol els dèficits de finançament, no frena el macromadrilenyisme engegat per Aznar, no disciplina els funcionaris que s’esveren quan se’ls parla en català i, sobretot, sobretot, no canvia la raó darrera del conflicte, la més profunda i persistent: la convicció íntima, compartida per un grup suficient de ciutadans, de pertànyer a una nació catalana amb tots els drets inherents al fet nacional. Res de tot això no es resol amb els indults. De fet, ni tant sols no es resoldria si el separatisme fos derrotat en un referèndum: només cal veure com a Escòcia tornen a reclamar-lo quan no ha passat ni una dècada de l’anterior. Cap votació no pot canviar els cromosomes de la identitat.

Però si els indults no resolen el conflicte, la posició de Casado, a més a més, l’agreuja. El seu repertori d’adjectius desqualificatius, els raïms d’admonicions que desgrana cada cop que obre la boca, envien a la identitat nacional catalana un missatge dantesc: «lasciate ogni speranza», abandoneu tota esperança. Tant li fa si la conseqüència és empènyer cap a l’independentisme de morro fort aquells catalanistes que dubten sobre la conveniència de donar una oportunitat a Espanya. Li és igual incrementar la temperatura a Catalunya si a canvi mossega vots al PSOE a la resta de circumscripcions.

Si els indults es debaten al Congrés com reclama el PP, els portaveus d’ERC, JxCat, PDeCat i CUP, tots quatre, haurien de dir des del faristol: «en nom del separatisme multicolor, moltes gràcies, diputat Pablo Casado!».