Badar té els seus avantatges, et permet formular pensaments, barats i de poca alçada, en virtut d’allò observat. Aquesta vegada el magí em va anar cap a aspectes culinaris en els quals el nostre país destaca per ser una primera potència. La matrioixca, les famoses nines russes que l’una dins de l’altra, de la més gran a la més petita, em va acabar de donar-hi forma i contingut: l’univers és un conjunt d’olles de pressió, tancades, a la manera de les matrioixques, les unes dins de les altres.
Sí que sabem, Viquipèdia dixit, que una olla de pressió és un recipient per cuinar, amb un tancament hermètic que reté el vapor. El vapor fa augmentar la pressió dintre de l’olla, la qual cosa evita que la temperatura quedi estacionada en la d’ebullició de l’aigua i pugi més, i així obtingui una més gran rapidesa en la cocció dels aliments, o sigui, fer millor la seva feina, coure els aliments; l’olla de pressió té un element clau perquè no exploti, una vàlvula que expulsa el vapor quan la pressió arriba al límit que pot tolerar el material del qual està feta l’olla.
Es pot començar per l’olla més petita de l’univers, el cervell, que no és un recipient, malgrat que és dins un recipient, el crani. Per tal que treballi bé, cal que mantingui un bon nivell d’alerta i escalfament; en repòs, consumeix una tercera part de l’energia del cos. Podem anar escalfant el cervell amb situacions d’alerta, amb l’autoexigència, amb programar de modus obsessiu la vida, amb expectatives inassolibles, amb un treball excessiu i continuat, amb un clima laboral desfavorable, amb la incertesa laboral i econòmica, amb relacions inestables o de crisi d’aquestes, amb... tantes i tantes coses, la pandèmia actual, la darrera.
El cervell pot assumir punts de cocció elevats, però desconeixem les possibilitats individuals de mantenir aquest punt massa temps o de quin és el punt en què cadascú necessita activar la vàlvula de descompressió, o pot ser que hauria de dir vàlvules? Segurament aquest òrgan en requereix més d’una. Les relacions familiars, en primer lloc, les relacions laborals, els hàbits de vida saludables, l’alimentació, el fet de conjuminar treball i lleure, l’esport i els punts de cocció de les altres olles, ja he mencionat que està dins d’altres olles.
Com que tenim la família, la feina, l’ocupació del temps en cas de jubilats, la nostra ciutat, la comarca, el país, la situació mundial, les tendències ideològiques autoritàries..., tot plegat dona per badar-hi una estona.
De fet, el que necessitem és el que entenem com l’homeòstasi, la tendència a mantenir l’equilibri i l’estabilitat interna en primer lloc i l’equilibri amb l’entorn. Aquesta condició d’equilibri en el medi intern i extern hauria de ser un objectiu personal i meditar-hi. És important que les persones tinguem el sentiment que som propietàries de la nostra vida i no que aquesta ens la maneguen factors i creences de ramat, enfortir i mantenir el criteri individual. Tot plegat per tal que no se’ns en vagi l’olla.
