El turisme de la Cerdanya es debat entre dos models de creixement. Les anàlisis fetes a finals de la dècada passada,quan va esclatar la bombolla de la construcció, que semblaven indicar un consens en un model turístic basat en la construcció de més hotels i menys segones residències no ha prosperat. A la pràctica, les bones intencions de la teoria s’han vist ofegades per la realitat del mercat, i si als termes municipals hi ha encara terrenys catalogats com a urbanístics, els ajuntaments no tenen eines per frenar un creixement que torna a agafar ritme de massificació. O això diuen. En paral·lel, els professionals de l’hostaleria continuen la seva tasca de millorar la coordinació per atraure més visitants que omplin els hotels, cases rurals i càmpings. I així ha esdevingut que en aquest inici de dècada s’han trobat les dues tendències turístiques. D’una banda la dels nous segons residents que cada vegada són més primers residents. La pandèmia, l’auge del teletreball com una opció vàlida per a moltes empreses i la millora de les comunicacions fa que moltes famílies amb casa o pis a la comarca optin per una primera residència desdoblada dormint tres dies a la ciutat i quatre al Pirineu. Això ha multiplicat la presència dels nous veïns als pobles, els serveis dels quals són més demandats. Per un altre costat els hotelers continuen treballant per la desestacionalització del turisme. Un gran objectiu quan encara ni s’ensumava l’onada de nous neorurals postpandèmia. Els hotelers de tota la vida volen omplir les habitacions més enllà de l’agost, Nadal i Setmana Santa. Amb el treball del sector i la creixent arribada de nous residents, la xifra sostre de les 100.000 persones a la comarca els dies de màxima afluència turística ja va quedant enrere. El passat mes d’agost la Cerdanya va registrar jornades de 120.000 persones entre veïns, segons residents, turistes als hotels i càmpings i excursionistes d’un sol dia. El debat sobre la sostenibilitat econòmica del model cerdà es fa cada vegada més urgent. Les administracions i les empreses ja l’han començat, però el ritme de creixement de la construcció i la població és més ràpid. Als carrers dels pobles és cada vegada més habitual trobar cares desconegudes. Ja ningú no se’n sorprèn. Són els nous cerdans que han arribat per quedar-s’hi obrint un tercer ritme vital que se suma al despoblat dels residents permanent i a la disbauxa de les puntes turístiques. La proximitat i les facilitats comunicatives fan tendir la Cerdanya a esdevenir un nou districte de la capital.