Avui, dijous de Corpus, la comparseria de la Patum havia de fer una cercavila pel cor de Berga, davant només set-centes persones immòbils en cadires numerades. Després que els fessin anar d’Herodes a Pilat i els maregessin amb normes contradictòries, els responsables municipals van acceptar que comparses i ciutadans no podien bellugar-se al mateix temps. O les unes o els altres. Es veu que moure’s plegats pel carrer s’acostaria massa a una Patum normal, i només caldria que corregués la brama perquè es formessin les aglomeracions que es volien prevenir. Dos anys sense Patum suposen molt patiment acumulat, i els patumaires amb síndrome d’abstinència es podien abraonar sobre l’escletxa. La sospita que el desbordament es produiria de totes maneres ha justificat l’anul·lació de la passejada. És cert que multituds amb més cervesa que responsabilitat s’apleguen cada nit a molts indrets de Catalunya, però no les convoca cap ajuntament, i si hi ha un brot de covid la culpa de l’autoritat serà menor.
En lloc d’això, avui i diumenge plantaran la imatgeria a la plaça de Sant Pere i els ciutadans la podran anar a saludar. L’accés serà lliure –però amb vigilància– i no existeixen restriccions perquè patumaires d’afinitat electiva viatgin a Berga des de qualsevol punt de Catalunya i s’afegeixin a l’homenatge. En aquest escenari no seria pas inimaginable que alguna persona dugués a la bossa un reproductor portàtil, hi fes sonar les músiques de la festa al punt de migdia –del galop d’entrada fins al tirabol– i es posés a saltironar, ell i tota la seva colla, amb alguna probabilitat que s’hi afegís la resta de la plaça. Això sí, amb la mascareta posada i sense formar grups de més de deu persones. No hi hauria perill de cremar-se amb les guspires dels inexistents fuets i tampoc no sembla bona idea xumar gaire barreja abans de dinar –si de cas, un traguinyol de mau-mau–, però una mica de consol potser sí que trobarien en aquest simulacre descafeïnat.
