La pandèmia està de caiguda. Ens n’alegrem i molt. Però més enllà de què cal mantenir-se alerta per evitar els últims cops de cua que pot donar una covid amenaçada per l’avançament de la vacunació, cal tenir clar que els seus efectes econòmics han estat i encara són molt preocupants. Més enllà de l’afectació sanitària, la pandèmia ha afectat de ple a les persones més vulnerables de la nostra societat. El tancament de negocis, les pèrdues de feines i les manques d’ajuts han fet que la precarietat creixi des del fatídic mes de març del 2020. Algunes organitzacions treballen per ajudar a aquestes persones però durant aquests mesos han vist com el nombre de persones que necessiten ajuda s’ha incrementat molt. És el cas de Càritas. Les tres delegacions de la demarcació de Lleida -Solsona, Urgell i Lleida- han presentat la seva memòria de l’any 2020 amb uns resultats, si més no, preocupants. Les tres Càritas diocesanes van donar un 25% més d’ajudes respecte l’any anterior i van realitzar fins a 20.000 serveis relacionats amb l’alimentació. Des de l’entitat, que són els que viuen més de prop la situació d’aquestes persones, alerten que aquesta situació deixa un futur incert als més vulnerables. Al Solsonès, Creu Roja i Càritas gestionen el Rebost Solidari del Solsonès, que compleix la funció del banc d’aliments de la comarca. Allà, com a tot arreu, també hi ha hagut afectacions econòmiques i socials que han fet que, actualment, aquest servei atengui al doble de famílies de les que atenia abans de la pandèmia. Ara, en total, en són més d’una seixantena. Aquestes organitzacions que donen aliments a les famílies vulnerables que es troben en situació de pobresa treballen per caritat, no demanen res a canvi. Jo sóc ateu declarat i no sóc gaire fan del poder adquirit per l’església a través dels segles i que encara perdura o de la importància de la religió en la societat actual. Tot i això, sí que valoro moltíssim la feina que fan moltes persones voluntàries sota el paraigües de l’església que ajuden als més necessitats sense voler res a canvi. Les xifres de la covid-19 continuen evolucionant a la baixa però les de la fam i la pobresa estan a l’alça. La idea de crear una vacuna contra la gana potser sona molt utòpica o simplement no té sentit perquè sabem que els aliments en són la cura, però perquè tantes dificultats per accedir-hi? Possiblement, si es dediquessin els mateixos esforços que s’han dedicat a trobar la vacuna per poder solucionar ajudar als més vulnerables podent prescindir de la caritat de determinades persones, segur que podríem estar més orgullosos de la societat en què vivim.
