En el Llibre d’Actes de l’Ajuntament de Berga hi ha una anotació del 24 d’abril del 1936 que diu que «...es nomena al Sr. Valentí Anglada per a que en representació de l’Ajuntament, assisteixi a la festa que tindrà lloc demà a Barcelona, on se celebra la Patum en el gran congres folklòric que se celebra al Poble Espanyol». El 25 abril del 1936 va fer la Patum amb motiu del III Congrés de Musicologia. Ho expliquen La Vanguardia del diumenge 26 d’abril i El Noticiero Universal del dilluns 27 d’abril, com també la Revista Musical Catalana del maig del 1936, que deia en comentar la Patum feta «ex professo» per al congrés és «...un dels més importants documents folklòrics vivents a Europa. Aquest espectacle, d’un simplicitat infantívola i ensems d’una aridesa salvatge, amb les seves danses de turcs i cavallets, de diables, nans vells i nans nous, de gegants, de la mula fera i de l’àliga, i amb el seu apoteòsic i enlluernador ball de diables, enmig de foc i de fum, és quelcom que impressiona pel seu color i per la seva força popular». Aquest any la Patum havia de tornar a representar-se a Barcelona una altra vegada per a la inauguració de l’Olimpíada Popular, però com que el 17 d’aquell mes el general Franco va aixecar l’exèrcit d’Africà contra la república es va suspendre l’Olimpíada i la tornada de la Patum a Barcelona.
Una curiositat d’aquests anys és l’article La Patum de Berga, de Joan Amades, publicat el juny del 1937 a Catalunya, Revista d’Informació i Expansió Catalana, de Buenos Aires, acompanyat per unes excel·lents fotos d’Antoni Campañà Bandranas. Amades, en el text, defensa la importància i catalanitat de la festa, justament en un any, el 1937, en què a Berga per la persecució religiosa no es va poder fer Patum i fins i tot els que cremaren les esglésies catòliques volien destruir la comparseria de la Patum per ser cristiana. Campañà va publicar fotos també a La Vanguardia del 10 de juny del 1936 i al setmanari madrileny Estampa, en el suplement especial, acompanyat d’un article de Ja-vier Sánchez-Ocaña. Al Llibre d’Actes de l’Ajuntament de Berga consta una anotació dels primers dies del juliol del 1936 en la qual l’alcalde Joan Illa i Planas «.... exposa seguidament que a la Estampa ha sortit un interessant reportatge, relatiu a la Patum de Berga, es fet per l’eminent reporter Javier Sánchez Ocaña es una descripció real i justa de la Patum, feta la mateixa amb un estil literari molt respectuós i correcta demostratiu». I segueix que la «Comissió de Govern acorda transmetre una afectuosa lletra d’agraïment de la ciutat de Berga vers l’esmentat reporter pel seu noble reportatge».
Calgué esperar dos anys, la fi de la guerra civil, el triomf dels franquistes, la reobertura del que quedava de les malmeses esglésies, per poder tornar a tenir la Patum per Corpus a Berga
