Jo creia que els empresaris s’arriscaven, el que comporta la possibilitat de guanyar o perdre, per això quan els va bé tenen dret a gaudir dels beneficis creats amb esforç i dedicació.

Després vaig veure que l’anomenat «empresari exemplar», el senyor Florentino Pérez, d’on treu més profit és de la llotja del Bernabéu i de les seves relacions amb polítics poc delicats amb els diners públics.

Per això, abans d’assumir riscos, el senyor Pérez s’assegura de guanyar passi el que passi, com va fer amb el magatzem de gas Castor, un nyap pel qual cobrarà 1.350 milions, que li pagarem durant els propers 35 anys.

Però ell no és l’únic que fa servir aquesta manera de fer. Abertis cobrarà enguany 1.300 milions perquè la senyora Magdalena Álvarez els va signar un contracte que preveia una indemnització si per l’A7 passaven menys cotxes dels esperats.

El senyor Aznar va privatitzar les elèctriques, va anunciar millores per al consumidor, però el preu de la llum ha pujat el 75% des de llavors.

El PP va fer una llei que penalitzava les energies renovables i preveia que qui fabriqués la seva pròpia llum tingués de compensar les elèctriques. Un despropòsit com si els vegetarians haguessin de compensar les carnisseries per no menjar bistecs.

Ara anuncien que el preu de la llum el posaran pels núvols gracies al ministre José Manuel Soria, però diuen que si cuinem, posem la rentadora i l’aire condicionat només a les 3 de la matinada estalviarem una barbaritat.

Em pregunto on són els empresaris de veritat, no aquests que busquen el suport de polítics complaents per fer l’agost, però sobretot voldria saber per què no exigim responsabilitats a qui ens hipoteca tontament durant dècades.