En moltes especialitats les competicions ja han acabat o estan a punt de fer-ho. En futbol, el primer equip del Centre d’Esports Manresa va tancar un curs atípic a 3a Divisió (amb un sistema de competició creat expressament per la pandèmia) i va fer-ho de forma brillant, encara que amb un gust agredolç. El motiu? La formació entrenada per Ferran Costa se sentia amb el dret de jugar la promoció d’ascens com a tercer classificat en el grup intermedi, tenint en compte que el Vilafranca no pot pujar de categoria, tot i haver fet mèrits esportius, en ser filial del Lleida. Però la Federació Catalana de Futbol (FCF), i en concret el comitè de competició, no ho va veure de la mateixa manera i va tirar endavant les eliminatòries sense el Manresa i, en el seu lloc, un Terrassa que, en teoria, té l’ascens assegurat en classificar-se darrere de l’esmentat Vilafranca al grup dels millors (tenen plaça dos equips a l’ascens directe). Malgrat que el club que presideix Ruth Guerrero hi ha presentat al·legacions, el que és clar és que els del Congost s’han quedat sense un caramel que hauria endolcit el final de temporada, malgrat que encara estiguin en espera de la decisió del comitè d’apel·lació o, fins i tot, del Tribunal Català de l’Esport. A causa de la decisió de fer jugar el Terrassa i no el Manresa, ara la FCF, i davant l’eliminació dels egarencs a semifinals, es pot trobar que els dos equips que han jugat la final, Cerdanyola i Sant Andreu, poden reclamar una plaça d’ascens per acompanyar l’Europa i deixar el Terrassa sense la nova categoria. Un nyap que pot portar cua. Sembla que la FCF no ha actuat amb lògica. Sigui com sigui, engrescadora temporada dels manresans.
