La diferència entre l’amnistia i l’indult és que si s’hagués dictat una amnistia sobre totes les actuacions relacionades amb el Procés, el jutjat número 3 de Girona no hauria citat a declarar l’Eudald, excoordinador de l’Assemblea Nacional Catalana a Manresa, per interrogar-lo sobre els talls de trànsit de la Jonquera els dies 11 al 13 de novembre del 2019. I, per tant, l’Eudald no hauria estat detingut ahir durant tres hores per haver ignorat la citació. L’amnistia esborra les causes penals des del principi, anul·la les sentències i arxiva les instruccions en curs. La paraula està emparentada amb «amnèsia», i totes dues fan referència a l’oblit. Significa «aquí no ha passat res» o, en termes legals, «aquí ningú no ha delinquit». L’indult, en canvi, és un «perdono però no oblido». No esborra el nom ni la pena de la llibreta de càstigs, ni posa cap comptador a zero. L’indultat manté els antecedents penals, en els quals consta la condemna, amb efectes negatius en cas de reincidència. L’indult no rectifica les decisions dels tribunals, que poden continuar perseguint accions semblants amb els mateixos criteris. Els que estudia l’executiu de Pedro Sánchez trauran de la garjola els presos del Procés, però no frenaran les actuacions judicials en curs tant per l’organització de l’1 d’Octubre com per les successives protestes contra la resposta de l’Estat a aquella mobilització. Tampoc no ho faria una reforma del Codi Penal per modificar el delicte de sedició. Davant aquesta realitat, l’Eudald, com altres activistes, ha decidit amnistiar-se a si mateix, en el sentit de considerar que no ha de fer cas a cap citació per respondre d’acusacions derivades d’actuacions judicials a les que nega legitimitat en dret i validesa democràtica. La decisió d’incompareixença provoca llavors la detenció de l’activista i aquest fet, en la perspectiva dels seus companys, confirma l’evidència de la repressió contra la qual es mobilitzen i incorpora l’Eudald a la llista dels represaliats.
