Va de vacunes de la covid. Aviso. Han posat la directa. A mi ja m’han posat una dosi. Al Palau Firal de Manresa. I la veritat és que va anar molt bé. Per dir-ho d’una forma planera i un pèl vulgar, amb quatre canyes -que en aquest cas serien unes tanques, un circuit per a cotxes que sembla de joguina però és efectiu, quatre taules com de càmping a l’entrada i uns boxs que et garanteixen certa intimitat quan et claven l’agulla- han habilitat un circuit de vacunació àgil i eficaç.

I això té mèrit acostumats com estem que tot el que té a veure amb l’Administració i allò públic -sap greu però és així- és una mica feixuc. Vull dir que d’entrada arrufes el nas. Fins i tot demanar hora al metge és més complicat que vacunar-se. Un cop has aconseguit dia i hora, és clar. Jo em vaig trobar que el meu entorn m’anava dient que ja havia aconseguit hora perquè li donessin el medicament i, en canvi, quan entrava a la pàgina web per fer la reserva o bé em deia que encara no em tocava o que tot era ple. Fins que va arribar el dia que em va donar cita. Quins nervis. A partir d’aquí tot va ser bufar i fer ampolles. No sé com us deu haver anat als qui ja us han vacunat, però als qui encara no ho heu fet, penseu que us estareu més estona asseguts allà al costat del punt d’administració de la vacuna per veure si us fa alguna reacció -són 10 o 15 minuts- que no pas tot el procés. A més a més és molt probable que us trobeu algun conegut perquè coincidireu amb gent de la vostra franja d’edat, gent que és molt possible que fa anys que no veieu i hi podreu fer petar la xerrada. Si no és el cas, us podeu amorrar al mòbil, que és el que feia la majoria quan em va tocar anar-hi a mi. Ara faltarà la segona dosi. Ja m’han donat dia i hora, també.

Dit això, hi ha un tema que fa pensar. M’explico. Després de molts dubtes, d’estudis i de declaracions contradictòries dia sí i dia també, el Govern espanyol va recomanar al personal essencial que havia rebut una primera dosi d’AstraZeneca, que es posés la Pfizer a la segona. Però resulta que el 90 % han triat l’AstraZeneca. Què vol dir això? Doncs que no es refien un pèl del que els diu el ministeri de Sanitat, i també que hi han posat un pèl més de sentit comú que no pas els governants, que els van posar davant un dilema: haver de triar ells mateixos quin fàrmac volien. Ja ho deia en una entrevista a aquest diari la responsable de la gestió de vacunes de l’ICS a les comarques centrals, Anna Bonet: cal fer més cas als científics, que són els qui hi entenen, d’aquestes coses. I així ha estat, pel que sembla.