El missatge apaivagador d’Oriol Junqueras l’ha contestat Jordi Sànchez en una rèplica molt personalitzada i, val a dir-ho, dolguda. De què deuen parlar quan es troben? O potser fan vides separades dins la petita ciutat concentrada que és la presó? Algun dia s’haurà d’escriure la petita història de la comunitat de presos polítics a Lledoners. De moment polemitzen en lletra de motlle, i l’endemà que Junqueras afirmés que buscar la unilateralitat, ara i aquí, és somniar truites, Sànchez responia amb un text que ho explicava tot en el titular: «L’1 d’Octubre no va ser un error». La frase apel·la directament a la memòria emocional dels dos milions de catalans que van participar en el referèndum amb més o menys intensitat, des d’amagar les urnes fins anar a votar, passant per rebre els cops de porra repartits generosament pels uniformats de l’Estat. «No ens digueu que ens vam equivocar», protesten, i Sànchez recull la queixa i la llança contra Junqueras, com si aquest hagués acusat els dos milions; però el que diu el president d’Esquerra és que l’independentisme no va guanyar aquella batalla, de la qual la jornada de l’1 d’Octubre va ser només una part, i l’error, si es va produir, no és dels ciutadans que van fer cas als consells i les consignes dels seus líders, sinó d’aquests (ell inclòs) quan van optar per una estratègia determinada. Ho van fer esperant un resultat diferent del que es va donar, diu Sànchez, però de bones intencions l’infern n’està empedrat. L’encert o l’error d’una decisió estratègica no es pot establir fins que es veuen les conseqüències; abans, tot són opinions, generalment contradictòries. No es qüestiona el fet de participar el l’1 d’Octubre sinó un conjunt de decisions adoptades al llarg del 2016 i el 2017, com a resultat de les quals Catalunya no està millor i la major part d’aquell Govern és a l’exili o a la presó, però alhora hi ha una taula de diàleg anunciada (i prou, per ara). Balanç? Encara falten dies per poder-lo fer.
