El conjunt de la Cova va quedar configurat amb els elements actuals -església i casa d’exercicis, principalment- el 1900, quan els cotxes eren rareses, els autocars encara més, i no s’havia inventat el turisme. Els accessos no devien semblar un assumpte important. Avui sí que ho són. I la seva configuració és molt més que obsoleta. Tan obsoleta que ni tan sols permet que dos cotxes -no diguem dos autobusos- hi passin al mateix temps. Ha estat obsoleta, com a mínim, des que es va produir la motorització massiva els anys seixanta. Actualment ja no és només obsoleta: és una raresa que costa de trobar en equipaments d’importància similar i, per tant, avergonyeix la ciutat. Manresa ha tingut mig segle per solucionar-ho i no ho ha fet. I els jesuïtes, com a primers interessats, tampoc no hi han posat grans esforços de la seva part. Fa sis anys es van fer uns retocs i el govern municipal va anunciar més mesures en l’horitzó del 2022. No s’ha fet res. I ara sabem que ja no es farà res substancial. L’Ajuntament fa mesos que estudia millores per facilitar el trànsit, però no hi haurà canvis urbanístics rellevants. Quedaran per a un altre aniversari del sant, potser.
