Les federacions que gestionen i regulen els diferents esports, com ara la Federació Espanyola de Bàsquet, són organismes estranys i que haurien de ser reformats. No són públics pèrò exerceixen una funció pública. De fet, l’any passat, el Consejo Superior de Deportes es va declarar part de l’Administració General de l’Estat i va establir que les federacions actuen per delegació seva. Sigui com sigui, és evident que les federacions s’han de regir per principis estrictes i no poden ser mercats on els directius de torn apliquen la seva voluntat al seu aire. I tampoc no poden fer-ho les organitzacions internacionals a les quals pertanyen. La Federació Internacional de Bàsquet desmenteix absolutament aquest criteri quan mercadeja amb les participacions a les seves competicions i decideix sobre la marxa qui hi juga i qui no. No és correcte. Ni la FIBA, ni la Federació Espanyola, ni la catalana, no són associacions de clubs privats que poden fer el que li plagui al seu consell d’administració. Hi ha normes, i cal complir-les. Que un intercanvi econòmic amb l’Unicaja deixi, de rebot, una única plaça a la Champions, i que hi aspirin equips que han quedat darrere del Baxi, és un tripijoc inacceptable.