Segueixo un perfil a les xarxes socials que em té al·lucinada. A mi, i als més de 25.000 seguidors que la Caçadora de Masies té a Instagram (@lloret.m.b) i als més de 23.000 que té a Twitter (@martamasies).
Per als que no el conegueu, és un perfil on la Marta Lloret publica imatges i informació sobre masies que hi ha repartides per tot Catalunya. Algunes ben conservades, algunes en ruïnes, algunes més senzilles i altres que són autèntiques fortificacions. Per a mi, és una descoberta constant de meravelles arquitectòniques, de detalls decoratius, de paviments oblidats i, també, de paraules associades a aquest tipus d’edificacions que, si no cuidem, acabaran desapareixent com moltes de les cases que la Caçadora de Masies treu a la llum.
Curiosament, el meu pare també va exercir de caçador de masies fa 20 anys. Equipat amb una Nikon penjada al coll, els diumenges tenia com a afició anar a fotografiar masies escampades pel Berguedà. El resultat, uns arxivadors grisos d’anelles, plens de fotos revelades i enganxades curosament.
Fer l’exercici de revisar les cases que apareixen als àlbums del meu pare i comparar-les amb el seu estat actual és força demolidor. A moltes, massa, no els queda gaire més que quatre parets que amb prou feina s’aguanten.
Caminar per aquestes contrades i creuar-te masos mig en ruïnes s’ha convertit en una postal força habitual. Estic segura que a tots ens venen varis exemples al cap. No soc experta en aquest camp però tinc la sensació que hem normalitzat aquesta estampa i, en fer-ho, ens hem tornat còmplices de deixar perdre un patrimoni d’un gran valor. No només en l’àmbit arquitectònic sinó també històric, etnogràfic i paisatgístic.
La tendència actual que sembla que s’imposa, de fugir de les grans ciutats per viure en entorns naturals que proporcionin millor qualitat de vida, podria ser una oportunitat per revertir aquesta situació.
En un món ideal, els propietaris d’aquest patrimoni estarien disposats a invertir-hi per preservar-lo i tindrien facilitats per fer-ho, la legislació hi seria favorable i la burocràcia menys complexa. Malauradament, crec que no estem en aquest punt. Però, en un món ideal, sabríem (i podríem) fer reviure aquest patrimoni.
El despoblament, el repoblament, els habitatges buits o l’accés a l’habitatge són alguns dels temes que es tracten aquest cap de setmana a Firhàbitat, la fira de la bioconstrucció i l’eficiència energètica que se celebra a Avià. Un esdeveniment pioner que, de ben segur, permetrà posar la comarca del Berguedà com a referent en aquest àmbit.
Si aconseguíssim ser referents en salvaguardar el nostre patrimoni rural, ja seria fantàstic. Perquè com diu la Caçadora de Masies, «Diu molt d’un país la manera com vetlla per la conservació del seu patrimoni cultural».
