Els treballadors d’aquest país i em refereixo al estat Espanyol, hem perdut o ens han fet perdre la capacitat de crítica i lluita. En aquests moments s’anuncien nous impostos, herències, donacions, successions, al gasoil, amb tota la discreció del mon ens han tret una llei la llei orgànica 7/2021 de protecció de dades personals, que vulnera els més elementals principis de intimitat i privacitat de les persones, li podeu fer una ullada.

I per postres ens modifiquen la tarificació de l’electricitat que és una pujada bestial totalment encoberta. Les noves tarifes elèctriques van començar el dia 1 de juny amb un mínim de 14,61 cèntims per quilowatt, que es el que pagàvem actualment a qualsevol hora, en tram vall i un màxim de 31,55 en hora punta.

I això per part de unes empreses que ténen beneficis milionaris, potser per pagar al munt de polítics que fitxen com a assessors, com el senyor Josep Montilla amb currículum acadèmic es el Batxillerat, la veritat no se que pot assessorar sobre el tema si possiblement no sap ni què és un Amper.

A tot això, els sindicats anomenats de classe suposadament treballadora, fan mutis, a la fi ja fa molt temps que l’únic que els preocupa als seus dirigents és mantenir-se al càrrec. Alguns porten més de 20 anys vivint del sindicat que es financia amb subvencions de l’estat.

També hi ha els partits amb el discurs de «que ustedes no se preocupan de los problemas reales de los ciudadanos» i també fan mutis, potser pensen que la pujada de impostos i les noves tarifes elèctriques no és un problema real de la gent, ho és, i no només de la gent, aviat ho serà també de les empreses.

Quan es parla de pensions es parla de que haurem de treballar més anys, però ni paraula de tornar els cèntims que van treure de les guardioles de las pensions, ni es parla de que la banca retorni els 60.000 Euros del rescat, banca que cada dia ofereix pitjor tracte a les persones i que pre jubilarà a treballadors de 55-56 anys amb el 85% del sou que cobren.

Podria comentar moltes meés coses però si tot això es indignant, crec que la manca de resposta popular també ho és. Espavilem i ràpid, que sempre acabem pagant las crisis els qui treballem.