El despoblament del món rural en general i de la muntanya en particular és un fenomen general i antic, que va començar fa un segle i que només el turisme ha aconseguit aturar en alguns punts molt específics i afortunats. En la majoria de pobles que no han tingut la possibilitat de convertir-se en destinacions turístiques el panorama és desolador. Malauradament, el Berguedà i el Solsonès són comarques que ho coneixen a bastament. Un estudi de la Universitat de Lleida aporta noves dades que reblen el que ja sabíem. La Quar, Sant Jaume de Frontanyà, Sagàs i Josa i Tuixén estan entre els més afectats. La possibilitat que aquests pobles acabin desapareixent, i amb ells la funció que fan d’humanització del territori, és tràgica. Tanmateix, a diferència de fa només un parell d’anys, un raig de llum apareix en l’horitzó. El turisme continua sent la gran oportunitat d’aquests pobles, la majoria d’ells veritables tresors naturals a molt poc temps de viatge de Barcelona, però ara el teletreball obre una nova oportunitat de retenir o de captar població. L’administració ara té un repte cabdal: les línies de telecomunicacions. És el repte d’ara, i és a vida o mort.
