Gràcies a l’operació Volhol, la premsa espanyola ha pogut mostrar als astorats lectors el més inconfessable secret de la vergonyosa conxorxa del procés. Allò que els conxorxats volien amagar però ara resplendeix a la llum pública es pot enunciar amb una frase tan curta com estremidora (aparteu les criatures): Els independentistes són independentistes.

Potser el lector no s’adona de l’abast de la revelació. Que siguin independentistes vol dir que busquen la independència de Catalunya. I, per tant, la creació d’un Estat català separat de l’Estat espanyol. Aquesta és l’esglaiadora veritat descoberta en les converses intervingudes a Xavier Vendrell, rei de la incontinència, segons les quals existeix un pla secret que busca l’afebliment de l’Estat. Sí, sí, així de clar: afeblir l’Estat és un dels seus abjectes objectius.

Algun ingenu podria fer notar que independència i afebliment de l’Estat espanyol són sinònims, ja que la primera implica que el segon perdi el 6% de superfície, el 16% de població, el 19% de PIB, el 20% d’ingressos fiscals i el 25% d’exportacions. Doncs sí, la independència catalana enxiquiria Espanya; per això hi ha tanta gent en contra. Espanyols desitjosos que la nació sigui una, gran i lliure de separatistes. Però encara que el fet sembli obvi, els bons patriotes de certa premsa consideren que val la pena insistir-hi, perquè hi ha molta gent despistada.

L’espectacular revelació que l’independentisme amaga secretes intencions independentistes pot evocar la reiterada invenció de la sopa d’all per part de tota mena d’investigadors de variada qualificació i origen, o fins i tot la insistent descoberta de la Mediterrània per una multitud nogensmenys nombrosa d’exploradors. Però en la vetlla de la concentració que vol aplegar milers de bons espanyols en contra dels indults als presos del procés, no és sobrer cap esforç per recordar que la pitjor maldat dels independentistes, la més imperdonable de totes, consisteix a aspirar a la independència.