Se’n recorden del que dèiem en la crisi del 2008? Que si s’havia de reformar el capitalisme, regular els mercats, castigar les males pràctiques, combatre la desigualtat. Evidentment no vam fer res i va arribar la terrible pandèmia, i vam dir que, aquesta vegada sí, aprendríem tot el que hauríem d’haver fet, i no vam fer, en la crisi anterior. Vam dir que, aquesta vegada sí, frenaríem les ànsies de creixement infinit que en part l’havia provocat i promouríem per fi una economia més sostenible, però de sobte l’única solució possible per al nostre futur és construir molt de pressa i sense debat previ la tercera pista de l’aeroport. Vam dir que, aquesta vegada sí, racionalitzaríem els viatges i les trobades físiques gràcies als Zooms, però ja estem una altra vegada parlant d’activar les mateixes fires i els mateixos congressos de sempre. Vam dir que, aquesta vegada sí, era hora de protegir la cultura local davant la globalització, però aquí tenen els que intenten colar-nos la franquícia de l’Hermitage. Vam dir, ¿se’n recorden?, que tantes morts i tant dolor ens havien ensenyat a ser solidaris, i aquí estem ja vacunant egoistament els nostres joves i adolescents abans que cedir les vacunes als països més pobres. Vam dir, quan sortíem tots a aplaudir els metges, que aquesta vegada sí, ens hauríem de conjurar per protegir la sanitat, i no només no n’hem augmentat el pressupost sinó que en les eleccions de Madrid va arrasar el partit que la va destruir i va privatitzar. Vam dir que racionalitzaríem el turisme i la contaminació, però ahir ja entraven una altra vegada els creuers, com si res hagués passat, a carregar-se una altra vegada el paisatge de Venècia. I vam dir que en sortiríem podent canviar els vells vicis, i no hem sigut capaços ni d’aixecar les patents de les vacunes, per confirmar que abans van les farmacèutiques que les vides. Vam dir moltes coses, que com sempre no hem fet. No és que no hàgim après res. És que ara ja sabem que en realitat no volem aprendre res. La pròxima vegada, almenys, no diguem res.