Als monestirs, tal com demana Sant Benet, fem els àpats en silenci mentre escoltem una lectura, com diu la Regla: «A taula no ha de faltar mai als germans la lectura» (RB 38).

Aquests dies a l’hora del dinar, al monestir del Miracle, als monjos i als hostes ens acompanya la lectura del llibre d’Arcadi Oliveres, Paraules d’Arcadi. En el capítol dedicat al Pacifisme, Arcadi Oliveres, que fa unes reflexions molt interessants sobre la pau i la indústria bèl·lica, diu: «apostar pel pacifisme és apostar per una manera de viure no-violenta», ja que «la violència no arregla res».

En aquest llibre, Arcadi Oliveres recorda la Marató de TV3, que cada any recull de 10 a 15 milions d’euros, un miracle de la solidaritat. Però alhora ens recorda que «mentre Catalunya es mobilitza de cara a la investigació científica, aquell mateix dia (però tots els dies de l’any també), l’exèrcit espanyol gasta 56 milions d’euros...per no fer res d’útil a la població».

Cal recordar que l’estat ha llançat al mar (mai millor dit) 1.800 milions d’euros en el submarí Isaac Peral de l’Armada Espanyola, en un temps de pandèmia, on la despesa sanitària a l’estat espanyol és tres vegades inferior a la militar. Concretament, la despesa militar ha augmentat més d’un 9% i per això durant el 2020 el govern d’Espanya ha gastat 19.762 milions d’euros, que són més de 54 milions d’euros diaris. Aquest submarí, 100% made in Spain no és l’única gran despesa que ha fet el govern pel que fa defensa, ja que l’estat té previst construir-ne tres més, amb una inversió total de 4.000 milions d’euros, si no hi ha sobrecostos.

La despesa militar estaria millor empleada si es destinés al projecte «Invulnerables» de sor Lucía Caram, a l’hospital de campanya de l’església de Santa Anna de Barcelona, que acull i dona menjar els sensesostre o a Open Arms, que es dedica a rescatar (i a salvar) persones que queden a la deriva a la Mediterrània. Perquè, cal no oblidar-ho: si no salvem, matem, com ha dit el cardenal de Bolonya, Matteo Zuppi.

El maig del 2015, en una conversa amb uns joves, el papa Francesc deia que el comerç d’armes és una «indústria de la mort» i per això algunes persones fan diners en produir i vendre armes «la raó per la qual tanta gent no vol la pau», ja que «fan més diners amb la guerra».

Cal que els cristians alcem la veu per denunciar la indústria de la mort i la despesa en armament. El teòleg Johan-Baptist Mezt, que era crític amb un cristianisme aburgesat, deia que el cristianisme havia de ser «decididament un agent de canvi davant la injustícia que impera en el món». I és que sovint, com diu l’arquebisbe Santiago Agrelo, «ens hem inventat un cristianisme sense compromís social».

Cal lluitar per la pau tot seguint l’exemple d’Arcadi Oliveres, perquè com ens diu en el llibre que llegim a l’hora del dinar, «no és una utopia aspirar a una societat sense guerres».