El ple municipal de Manresa serà informat demà de la resolució d’alcaldia «sobre la incoació d’un expedient destinat a retirar l’honor concedit al rei Alfons XII, consistent en la denominació amb el seu nom d’una via pública de la ciutat de Manresa». Al besavi de Joan Carles i rebesavi de Felip VI li prendran el carrer per haver estat rei, fet que desplau als republicans; per Borbó, fet que desplau l’independentisme; i perquè el 1874 es va efectuar en la seva persona la Restauració o retorn a la monarquia després de la Primera República Espanyola, gràcies a un cop d’estat militar. No queden entre nosaltres contemporanis d’aquells fets, que potser vam estudiar a escola i vam oblidar tot seguit. Alfons XII, tanmateix, va ser un personatge popular fins no fa gaires dècades a causa del dissort amorós que li va marcar la joventut: desafiant la seva mare, Isabel II, i el govern conservador, va tirar endavant el festeig amb la seva cosina Maria de las Mercedes de Orleans, a la que va conèixer quan ella només tenia dotze anys; en tenia disset quan s’hi va casar i acabava de fer-ne divuit quan va morir, al cap de només sis mesos de matrimoni. Si la història d’amor del jove rei amb la joveníssima princesa va aixecar onades de simpatia popular, la tragèdia va provocar un tsunami de llàgrimes i multitud de coples i cançonetes, entre les quals va ser molt coneguda la que deia: «¿Dónde vas Alfonso XII? / ¿Dónde vas triste de ti? / Voy en busca de Mercedes / que ayer tarde no la vi. / Si Mercedes ya se ha muerto, / el entierro yo lo vi, / cuatro duques la llevaban / por las calles de Madrid». La primera frase va donar títol a la pel·lícula ¿Dónde vas Alfonso XII?, de 1959, un èxit aclaparador del cinema espanyol que va convertir Vicente Parra en el galant oficial de l’època. I els quatre ducs que duien el fèretre apareixen al Romance de la reina Mercedes, escrita per Quintero, León i Quiroga el 1948 i popularitzada per Concha Piquer i Paquita Rico: «España viste de duelo / y el rey no tiene con- suelo». Coses antigues.
