Divendres vaig escriure aquest tuit, fent referència a l’acció duta a terme per l’assemblea.cat de penjar banderoles a la ciutat (sembla que ja no hi ha voluntaris per penjar-les als balcons, però sí diners per fer-ho als fanals). He de reconèixer que així, tal qual, és una exageració que pot ofendre algú. Em disculpo davant d’aquells que s’hagin sentit ofesos. Ja sabem que el món de Twitter és molt agressiu, però les reaccions d’alguns avatars, generalment anònims, van sobrepassar tots els límits. No sé si és feixisme, però se li sembla molt.

Les banderoles penjades per l’assemblea.cat són dues, l’estelada de triangle blau i l’estelada de triangle groc. Sempre he vist com una anomalia que el procés faci sevir les dues ensenyes que tenen uns orígens ben diversos i que res tenen a veure una amb l’altra. Bé, ara sembla que sí, atès que el nou govern és sostingut des dels més populistes i, per què amagar-ho, alguns autèntics feixistes, fins als anticapitalistes. Algú es pot imaginar un govern de Vox a Podemos a Espanya, perquè aquesta és la realitat catalana d’avui, agradi més o agradi menys. Tot sigui per apartar els socialistes del govern, els autèntics enemics del procés.

Si la carta d’en Junqueras és sincera, poc aguantarà aquest govern, tots sabem que la part més intolerant de Junts, i de les CUP, li faran la guerra. Fins quan, fins on? Tot fa pensar que voldran arribar fins a les eleccions municipals per tornar a mesurar forces i després, segons siguin els resultats, uns forçaran més o els altres convocaran eleccions. Desconec fins a quin punt es creu Junqueras la seva carta, el que sí que és públic són els seus ànims destructius vers el PSC. Ell es creu cridat a ser el líder de Catalunya, per això li fan nosa tant el de Waterloo com els socialistes catalans. L’un li discuteix el lideratge de l’independentisme i els altres el lideratge al país. Amb l’antic president fugit ja s’ho faran i, si, pot ser, que no emboliquin tot el país, ni ens facin perdre més temps. Amb el PSC l’entenc, ell vol repetir l’esquema de Jordi Pujol i Felipe González. Ens posem d’acord a Madrid i els arraconem a Catalunya. El principal valedor d’aquesta fórmula, Pablo Iglesias, va calcular malament i ja és fora de la política. Sense desmerèixer a ningú, ni Pedro Sánchez és Felipe González, ni Miquel Iceta, Narcís Serra. I menys, Salvador Illa és Raimon Obiols. Avui el PSC és més fort que mai, per això va guanyar les eleccions, i li agradi més o menys ERC s’hi haurà d’entendre, si de veritat vol avançar amb l’autogovern de Catalunya, entre altres raons, perquè a l’altre costat de la taula es trobarà al primer secretari del PSC.

P.D. L’ensenya estelada de fons blau, també dita «la cubana», era l’ensenya del partit d’Estat Català, que més tard s’integra a ERC. Segons l’historiador J.B. Culla, «el 1931 va organitzar escamots (milícies d’uniforme verd) feixistes i aprenents de nazis per a la lluita violenta contra els seus rivals».