Els segadors, el nostre himne nacional, no va poder ser interpretat o cantat durant els règims dictatorials militars del segle XX: la del General Primo de Rivera i Franco. Diverses foren les cançons substitutives, perquè de vegades fins i tot les més innòcues també arribaven a ser prohibides. El Virolai de la Mare de Déu de Montserrat i l’Himne o Cant del Barça serviren durant els anys sota els dictadors militars per ser cantats a la Rambla de Barcelona per tal de celebrar les victòries esportives.

El cant de la senyera, l’himne de l’Orfeó Català, a partir dels anys 60 del segle XX, va fer les funcions d’himne del país. Probablement Catalunya és l’únic país del món que pot dir que ha tingut un president, Jordi Pujol, empresonat per difondre una cançó patriòtica. Pujol i altres dels seus companys per aquells fets del Palau de la Música Catalana del 19 de maig del 1960 foren detinguts, torturats i empresonats només per organitzar la cantada d’El cant de la senyera. Al llibre de Joan Crexell, Els fets del Palau i el Consell de Guerra a Jordi Pujol, Edicions de la Magrana, 1982, s’explica com van anar els fets.

El cant de la senyera havia de ser cantada per primera vegada en públic al Palau de la Música Catalana, havia sortit imprès, fins i tot, al programa de l’acte; però a darrera hora va ser prohibida, hi havia diversos ministres feixistes al Palau, al galliner, van començar a entonar l’himne. La policia de la secreta va començar a detenir gent i el rebombori va ser total. Posteriorment van efectuar diverses detencions domiciliàries, Jordi Pujol va ser sotmès a un consell militar de guerra i condemnat. Va ingressar a la presó saragossana de Torrero quasi tres anys i posteriorment fou desterrat a la ciutat de Girona.

Els catalans sempre ens havia agradat molt cantar contra els dictadors espanyols, el 14 d’abril del 1931 el poble cantava a la Rambla i plaça de Sant Jaume barcelonina la Marsellesa i l’Himne de Riego en català. Gràcies al valencià Raimon vam tornar a tenir cançons reivindicatives catalanes, com les de Lluís Llach... o Pi de la Serra. Cantar és bo, demanar les llibertats nacionals amb himnes com El cant de la senyera o El Cant del Poble de Josep Maria de Sagarra, conegut per les seves primeres paraules «Glòria catalans, cantem, cantem amb l’ànima, un crit una sola veu, visca la pàtria» amb la música adaptada sobre uns arranjaments de la composició «Els Xiquets de Valls», d’Anselm Clavé.

Qui català els mal espanta..... o no?